Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Rosa Regàs

Rosa Regàs

Sabies que...?
 

  • Un dels seus complements preferits són els barrets; la seva col·lecció és extensíssima.
     
  • És una àvia tan perfecta que els seus nombrosos néts van inspirar el llibre Diari d'una àvia d'estiu, a partir de les vivències compartides a la casa de l'Empordà on resideix.

  • L'any que va guanyar el Nadal per Azul (1994), pocs s'imaginaven que el desconegut finalista d'aquell premi acabaria robant-li protagonisme: José Ángel Mañas i les seves Historias del Kronen.

 

1 .  Quina obra has trigat més a escriure? Gràcies
Usuari: Anònim
'Música de cámara', una novel·la en la qual hi ha un debat sobre las transició vista de dues maneres diferents i fonamentals per a la novel·la.
2 .  Quan escrius… com crees els personatges i la seves històries?
Usuari: Anònim
Depèn, n’hi ha que els veig de seguida i d’altres que els he de pensar més perquè son complexos i d’ells i les seves reaccions en depèn el desenvolupament de l’obra...
3 .  El hecho de escribir, a nivel personal ¿Qué significa y qué prioridad tiene en su día a día? ¿Qué le aporta y de qué le distancia o acerca?
Usuari: Anònim
No entiendo lo que quiere decir 'a nivel personal'.
4 .  Què li han inspirat els seus néts? Quina època de l'any li agrada més?
Usuari: Anònim
Els mesos de juliol durant molts anys i, encara ara, reuneixo a tots els meus nets (17) amb cosins i amics; suposo que per compensar una mica que durant la resta de l’any els veia molt poc, perquè sempre estava viatjant, i mai a casa. Fa uns anys, em va temptar escriure amb les experiències que anava acumulant estiu rere estiu. Així va néixer 'Diario de una abuela de verano'.
5 .  M'agradaria saber per què va deixar la direcció de la Biblioteca Nacional. Si per voluntat pròpia o per manca d'entesa amb el Ministeri de Cultura.
Usuari: Anònim
Vaig deixar la Biblioteca Nacional perquè quan varen robar els mapes de Ptolomeo sabíem de sobres qui havia sigut i per tant només havíem de callar i esperar que el lladre tornés. Però el ministre, que no n’entenia del tema, va voler donar molta repercussió al robatori i em va obligar a donar la notícia a la premsa –aixecant així la llebre-. Per mi fer una cosa així era una taca en el meu currículum, no hi ha ningú en el món bibliotecari de cap país capaç de fer una bestiesa tan gran. I es per això que vaig dimitir, em vaig negar a donar la notícia a la premsa perquè era avisar al lladre que ja se’n podia anar, tal com va fer. I no el varen trobar fins al cap de dos anys, no el varen ni acusar ni condemnar, la qual cosa fa pensar a molta gent que va ser un robatori preparat.
6 .  Hola Rosa, un plaer poder preguntar-te coses. A mi m'agradaria saber si hi ha algun llibre que et va marcar duran la infància i l'adolescència. Veient el panorama actual: destacaries algun llibre apropiat per aquestes edats? Gràcies!
Usuari: Anònim
Jo crec que si els nens des de petits llegeixen llibres senzills dels clàssics o dels autors del moment, s’acostumen a entendre els diferents estils literaris i no tenen cap problema a l’hora de llegir coses més complicades. No m’agraden els llibres infantils, ni les versions fàcils dels llibres importants. Només salvo els que escriu la Rosa Navarro Duran, que ho fa amb el convenciment de que el nen entengui els valors que rauen en el llibre. És una geni. A mi em va impressionar molt 'Katrina', de Sally Sallimen, que vaig llegir quan tenia 12 anys i em va fer entendre el nivell de creació que aporta el lector en qualsevol obra que llegeixi. També els clàssics russos que vaig llegir més o menys a la mateixa edat i que em va facilitar entrar sense problemes en el món de la literatura.
7 .  Vostè va començar a escriure al voltant dels 50. Ho va fer per necessitat o perquè potser havia arribat a una maduresa suficient com per saber què volia escriure i com fer-ho?
Usuari: Anònim
Jo sempre havia volgut ser escriptora, però també havia volgut tenir una gran família, anar a la universitat, dedicar-me a l’esport, ballar i divertir-me. Em vaig casar molt jove i tenia molta energia. I així vaig continuar amb mil vocacions en dansa, fins que un dia, quan estava a punt de complir els 50 vaig pensar: he tingut molts fills i he plantat mols arbres, però al pas que vaig em moriré sense haver escrit un llibre i va ser llavors que m’hi vaig posar, després d’haver-me venut l’editorial, d’haver-me separat, d’haver-me’n anat a viure sola i de presentar-me a l’examen de traductora de les Nacions Unides. Casar-se tant jove com jo té molts avantatges. Quan tens 50 anys els teus fills ja no et necessiten.
8 .  Què li va suposar el fet de poder cursar estudis universitaris en una època en què les dones no ho tenien gens fàcil a l’hora de cursar estudis superiors?
Usuari: Anònim
No va ser poder cursar estudis, va ser lluitar per aconseguir-ho.
9 .  En los últimos años se ha posicionado en contra del proceso político y social que se está viviendo en Catalunya. ¿A día de hoy sigue manteniendo la misma postura? ¿Cree posible un entendimiento entre los dos gobiernos? ¿Cree que el pueblo catalán ha sido y está siendo manipulado por parte de sus gobernantes?
Usuari: Anònim
Bueno, esta es una pregunta de libro, quiero decir que necesito un libro para contestar. De entrada yo no estoy en contra de la independencia, sino de esta independencia tal como nos la presenta Mas, un heredero de Jordi Pujol que nunca fue independentista y un jefe de un partido que llamándose de izquierdas y republicano, lleva años pactando con la derecha. Esto estará bien para sus intereses pero para mí es un motivo importante de falta de confianza. Si me hubieran presentado una independencia con un modelo de estado más justo, si no hubiera visto tanta manipulación, si el señor Mas no hubiera sido el que más recortes ha hecho en toda España, a lo mejor me habría sumado al proceso. No por patriotismo sino para tener un país menos hundido en la desigualdad, la manipulación y las peleas internas, un país más justo, con otros valores que no fueran la bandera y el “no sé” de la mayoría de independentistas. De todos los problemas que tenemos planteados en este momento, la independencia ocupa el lugar 25 o 30, porque creo que antes de crear este revuelo y de poner una venda en los ojos de los catalanes, hay cosas más graves que solucionar en lugar de perder el tiempo montando listas, desmontándolas, peleándose, haciendo las paces… pérdidas de tiempo. ¿Quién trabaja? Nadie, todo son manifestaciones de los últimos movimientos que van haciendo Convergència y Esquerra como respuesta. No tiene sentido, y si lo tiene yo no se lo veo. No es un movimiento atractivo, racional y bien pensado. Y para colmo, una monja en el escenario. Es de risa.
10 .  Ahora usted puede tener una relación perfectamente normal con sus nietos. ¿Le hace reflexionar, o ver con otros ojos, la niñez que a usted le tocó vivir?
Usuari: Anònim
Mi niñez es mi patria, la única que tengo y acepto y ahí está. La de mis hijos y mis nietos es distinta, como son distintos los tiempos y distinta mi capacidad de mejorar la que yo tuve para ellos.
11 .  Des del seu punt de vista, com veu i viu el fet de que al nostre país desapareguin petites editorials o siguin absorbides per grans grups editorials? Afavoreix o dificulta la publicació per part d’escriptors novells?
Usuari: Anònim
No ho sé, no crec que desapareguin totes, cada dia n’hi ha més que aguanten bé el cop del govern espanyol i el català de no fer cap cas a la cultura, a la lectura, al futur dels nois i noies. És com si tots, de cop, ens adonéssim que tot està per fer. Això es allò que hem aconseguit després de 23 anys de pujolisme i de cap reacció poderosa i valenta contra ells. Trigarem mil anys a treure’ns de sobre la covardia de no voler reconèixer que han estat 23 anys de crear una Catalunya de gent feta per obeir no per pensar i poca cosa més, i de total corrupció: els Pujol, Prenafeta, Macià Alavedra, els del Palau, la corrupció en medicina i tantes coses més. Ens cal un cop de valentia per tornar a començar amb més seny i amb més honestedat, basant el progrés no només en els diners sinó en la cultura, la solidaritat i una altra forma de vida que no augmenti les desigualtats com ho està fent ara.
12 .  Hi ha alguna història o fet sobre el qual vulgui escriure i encara no hagi trobat la forma de fer-ho?
Usuari: Anònim
Un milió que augmenten dia a dia...
13 .  'L'any 2015 és l'Any de les Biblioteques: Què han significat les biblioteques a la teva vida?'
Usuari: Anònim
Les biblioteques són el paisatge del meu coneixement, una metàfora de tot el que mai podré llegir i aprendre i de tot el que podré llegir i aprendre.
14 .  Què t'emociona de les biblioteques?
Usuari: Anònim
Veure com nois i nois molt joves es mouen amb llibertat i comoditat. Em fa pensar en els meus anys de nena quan les biblioteques de Franco, les poques que hi havia. No s'hi trobava res i del poc que s'hi trobava, millor que no hi hagués sigut.