Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Paolo Giordano

Paolo Giordano

Sabies que...?

  • Actualment, a més d'escriure, Giordano estudia les propietats dels quarks en un projecte cofinanciat per l'Institut Nacional de Física Nuclear d'Itàlia.
     
  • Per escriure la seva última novel·la, El cuerpo humano, va passar una temporada a Afganistan, amb els soldats italians destinats allà.
     
  • Malgrat que entre els seus autors preferits es trobin els postmoderns David Foster Wallace i Jeffrey Eugenides, la seva narrativa té una vocació molt més clàssica.
     

 

1 .  Tinc entès que has estudiat Física, com vas acabar escrivint?
Usuari: Anònim
És cert, em vaig llicenciar en Física Teòrica i estava convençut de que em dedicaria a donar classes a la universitat. Mai m'havia plantejat el fet d'escriure. Però un dia em vaig creuar amb una novel·la que em canviar la vida. És la primera novel·la de David Foster Wallace, es diu L'escombra del sistema. La vaig llegir i vaig acabar fascinat. Tenia 24 anys i mai havia escrit res, però em vaig dir que volia provar, perquè semblava que aquell escriptor s'ho havia passat francament bé escrivint aquella història. Va ser així com va començar l'aventura de La solitud dels nombres primers. La sorpresa va ser el fet de no només publicar la història, sinó aconseguir el Premi Strega i vendre més d'un milió d'exemplars.
2 .  Què l'atreu dels nombres primers? Què va ser el que més li va impactar de l'Afganistan?
Usuari: Anònim
Si hi ha alguna manera en que pugui relacionar les dues novel·les és aquesta: La història de La solitud dels nombres primers s'ocupa de la vida fins a la fi de l'adolescència i El cos humà narra l'experiència dels deu anys posteriors. Tant Mattia com Eggito, el protagonistes masculins de les dues històries, són la imatge més precisa de mi mateix a l'inici de cada llibre. Quan vaig escriure la història de la família del tinent Egitto em vaig adonar de que la guerra en abstracte s'assembla molt a la que es pot desenvolupar a una família. És la connexió sentimental entre els dos tipus de guerra el que em de mantenir, perquè una no ens sembli més llunyana que l'altre.
3 .  Què volia explicar a El cos humà?
Usuari: Anònim
El cos humà és una història sobre totes les guerres, les visibles, sí, però també les invisibles. Va ser això el que em va portar a ambientar la història a l'Afganistan, on hi ha una guerra però la sensació és la de que s'està lluitant contra el no res. Amb aquest conflicte tots tenim un vincle sentimental més profund del que pensem.
4 .  A La solitud dels nombres primers descriu com la sensació de solitud pot apropar un noi i una noia. En aquest sentit, li recomano moltíssim la lectura de qualsevol llibre de Carson McCullers, que descriu el mateix tipus de solitud. Gemma.
Usuari: Anònim
Gràcies per la recomanació. En el seu moment, una periodista va comparar la solitud dels meus protagonistes amb la dels nois protagonistes de la primera novel·la de Bret Easton Ellis i vaig pensar que, tot i arribar a conclusions molt diferents, narrativament parlant, el mal que ens fa és el mateix. Hi ha infinites maneres de combatir-ho, però si el reduïm a l'ós, sempre és el mateix dolor.
5 .  En qui es va inspirar per crear els dos personatges protagonistes de La solitud dels nombres primers?
Usuari: Anònim
Els personatges de La solitud dels nombres primers, Mattia i Alice, representen dos adolescents que tracten d'encaixar al seu ambient. Tots dos pateixen un mal real, la cama que no funciona de l'Alice, i mal mental, la germana que Mattia va abandonar per anar a una festa d'aniversari. Al principi, amb la intenció de no ser com els altres, es tornen egoistes i, després, autodestructius, quan el mal gest és irreparable. Ell lluita amb la culpa, ella amb el desig de controlar alguna cosa a la seva vida. Quan es troben, Alice està tractant de deixar-ho tot enrera, i vol que Mattia també ho faci, però ell ja ha assumit que haurà de viure amb aquest dolor i es tanca en si mateix.
6 .  Per què els nombres primers estan sols? l'1, 2, 3..., es senten acompanyats, en canvi els parells, els múltiples de 5 no tenen ningú a la vora, la soledat és un mal?
Usuari: Anònim
Alice i Mattia van al mateix institut. Ella està intentant formar part del grup de noies que encapçala la cruel Viola, i ell ni tant sols parla amb el seu company de taula, Denis, que, a més, està enamorat d'ell. Mentre escrivia la història he tornat als meus anys d'institut i he descobert que tots hem passat pel mateix, tots hem volgut formar part d'un grup i hem deixat de ser nosaltres mateixos per adonar-nos després que la solitud és preferible, de fet, és una experiència necessària per a retrobar-se amb un mateix, així que no diria que sigui un mal.
7 .  Estimado señor Paolo Giordano, antes de todo enhorabuena por sus dos novelas, sobre todo por 'Il corpo umano'. La pregunta que desearía hacerle es la siguiente: creo que acercarse personalmente a la realidad sobre la que un autor quiere escribir es fundamental y su decisión de vivir una temporada con los militares italianos en Afganistán ha sido un acto de valor y de honestidad total con sus lectores también. ¿Como cree, si cree que eso haya pasado, que su novela haya acercado los italianos y sus lectores en el mundo a una realidad como la que describe en la novela? Un saludo muy cordial, Tomás.
Usuari: Anònim
No sé cómo ha podido hacerlo, pero sí sé lo que yo vi. Sé que el concepto de misión de paz nunca me ha quedado muy claro. La guerra que vi estaba seguramente más viva de lo que imaginaba. Me parece que expresiones oscuras como "misión de paz" hacen aún más difícil empatizar con estas guerras tan lejanas geográficamente.
8 .  Perquè vas utilitzar els nombres primers, per relatar una historia tan trista i desgarradora? Gràcies per donar-me aquestes estones de lectura que son tan certes desgraciadament, però que tu les converteixes en quelcom diferent. Des de una visió totalment intima i personal. Mercè
Usuari: Anònim
Els nombres primers són una imatge perfecta de la solitud.
9 .  ¿Tiene ya una próxima novela? ¿Nos podría hablar de ella? Rosa.
Usuari: Anònim
Sí, de hecho, se publicará en España en abril. Se titula El negro y el plata. Está narrada en primera persona por el padre, que vive con su mujer, Nora, y su hijo pequeño. Él cree que es feliz, pero su felicidad se asienta, en realidad, sobre unos cimientos más precarios de lo que ellos creen. Entonces entra en escena la señora A., la señora que se ocupa de las tareas domésticas, y todo cambia, hasta que ella los abandona. Es un poco la historia de una familia en construcción.
10 .  Des de l'èxit de Els nombres primers sent alguna mena de pressió a l'hora d'escriure? Enhorabona per tots els seus llibres. Pere.
Usuari: Anònim
Mai ha estat fàcil per mi escriure. De fet, mai ha estat un plaer. És més una cosa inevitable. L'èxit del primer llibre va interrompre durant una temporada la relació instintiva que tenia amb l'escriptura. Em preocupava sobretot les conseqüències que tindria la propera història que escriuria, i la sensació de que havia de demostrar que mereixia tot el que m'havia passat. Vaig haver de trobar una història com la de El cos humà per fer front a les meves pròpies defenses al respecte, a totes les meves pors.
Comiat
'David Foster Wallace em va canviar la vida'