Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol

Sabies que...?

  • Albert Sánchez Piñol va ser alumne del Col·legi Claret de Barcelona. Va voler ser advocat però no va acabar els estudis de Dret perquè es va sentir fascinat per l'antropologia fins al punt de llicenciar-se en Antropologia a la UB.
     
  • Dels autors amb qui se'l compara (Jules Verne, Robert Louis Stevenson i Joseph Conrad) es queda amb en Joseph Conrad, però considera que els autors que més l'han influït són Dino Buzzati i J. M. Coetzee, tot i que els seus autors favorits són Henry Miller, Lévi-Strauss i Ernst Jünger.
     
  • Els contes, com a gènere, el fascinen. De tots els gèneres és, segons la seva opinió, el que més s'apropa a la font creativa, en el sentit que podríem dir que tots els somnis són contes perfectes...

 

1 .  Com és el teu procés d'escriptura? Primer hi ha una idea, un esquema sobre com es desenvoluparà la història... o bé és sense tanta planificació?
Usuari: Anònim
Sempre faig un guió. M'agrada dir que és com els plànols dels arquitectes. No puc escriure cap història sense una planificació. De fet, no començo a escriure fins que no sé què passarà en tot moment de la trama.
2 .  Hola Albert, ¿Quines lectures van despertar la vocació d'escriptor?
Usuari: Anònim
Doncs en Henry Miller. Tota la seva obra. Em va fascinar. I també l'obra de l'antropòleg Levi Strauss.
3 .  ¿Qué dirías si te propusieran llevar alguna de tus novelas al cine?
Usuari: Anònim
Ya he dicho que sí en un par de ocasiones...
4 .  Si fossis el Ken Follett català, faries de Victus una trilogia ?
Usuari: Anònim
De fet ho estic intentant! Ja estic treballant en la segona part...
5 .  En escriure La pell freda, tenies el referent de El dia dels trífids de John Wyndham?
Usuari: Anònim
Mai havia sentit a parlar d'aquest llibre! La veritat és que no tenia cap referent en ment. Els crítics han parlat de Robert Louis Stevenson i de Lovecraft, però jo no pensava en ningú mentre escrivia.
6 .  Quins contemporanis en llengua catalana llegeixes?
Usuari: Anònim
Molts! Estem en una bona època pel que fa a la literatura catalana. Llegeixo des de Cabré fins a Monzó passant per Màrius Serra i Sergi Pàmies.
7 .  Hola Albert, què em podries dir quins llibres et van agradar més durant la teva infància? I si hi ha algun actual que recomanaries pels més infants i adolescents. Gràcies!
Usuari: Anònim
Doncs quan era molt crio em va copsar la lectura d'un llibre anomenat Hombrecitos, de Louisa May Alcott. Recordo la història d'un noi que arribava a un col·legi d'orfes i que els personatges eren espectaculars. Recomano la seva lectura a qualsevol nen o adolescent.
8 .  Podrem veure aviat la versió cinematogràfica de Victus?
Usuari: Anònim
No sé si es podrà veure aviat però espero que sí, perquè el guió ja està escrit, i l'he adaptat jo mateix. Però no puc donar més dades. Ni de director ni d'actors. És tot secret.
9 .  ¿Por qué crees que tus novelas han tenido tanto éxito?
Usuari: Anònim
Hombre, siempre intento escribir pensando en el lector y engancharlo desde la primera línea y no soltarlo hasta el final. Y, bueno, supongo que algo bueno deben tener, ¿no? Es cierto que en el caso de Victus el contexto ha ayudado, pero, eh, que también me lo curro un montón.
10 .  ¿Puedes anticiparnos algo sobre tu próximo proyecto literario?
Usuari: Anònim
Pues, como decía, estoy trabajando en la segunda parte de Victus, que arranca el día después del 11 de septiembre. Justo donde acaba el primer libro.
11 .  ¿Como fue tu infancia?
Usuari: Anònim
Pues una infancia urbanita, porque crecí en el Baix Guinardó, pero no sé en qué pudo influirme haber crecido ahí. Aunque eso sí, durante el año, me repartía entre el Baix Guinardó y Matarranya, y ahí quizá sí que hay algo más de lo que he acabado siendo.
12 .  Creus que la teva afició i/o habilitat per la escriptura és innata o hi ha un pes important de l'escola i/o la família?
Usuari: Anònim
És molt difícil de dir, però en qualsevol cas, t'ho has de currar, ningú et regala res. Tu pots tenir molt de talent però si no t'ho curres no et serveix per a res. Els profes et poden ajudar fins a cert punt, i per exemple, a casa meva no es llegia res, no hi havia llibres. Ets tu el que has d'espavilar. Un 90% de l'escriptor és el curro que està disposat a fer a diari.
13 .  Benvolgut Albert, Ayer tuve el placer de escuchar tu conferencia en Esplugues y sigo pensando que Victus aun siendo una novela es lo mas imparcial del burbujon de escritos en quinquenio pasado. Ahora que estoy leyendo "Pandora en el Congo" y léi tu articulo sobre el azúcar en agosto se me ocurrío pensar que a lo mejor te gustaría dar una conferencia sobre ese tema; esclavismo, Africa, personajes indianos. O cualquier otro.¿2ª parte de Victus?
Usuari: Anònim
Como decía, sí, habrá segunda parte de Victus...
14 .  Segons vostè, i mirant amb una certa perspectiva tota la seva obra literària, quin element, quin concepte creu vostè que definiria millor el "motor" que l'ha portat a escriure al llarg de tota la seva vida, i quin seria el missatge que a vostè li agradaria que els seus lectors copsessin gràcies als seus llibres? Moltes gràcies per endavant per la seva resposta.
Usuari: Anònim
Cadascuna de les meves novel•les té un missatge molt concret que es pot resumir en una frase. En el cas de La pell freda, el missatge era que el teu pitjor enemic pot assemblar-se moltíssim a tu. En el cas de Pandora al Congo, el missatge era que tot és mentida, fins i tot la veritat. I respecte a la primera pregunta, al motor que m'ha portat a escriure... diria que és l'escapisme. Escric per oblidar-me del món on visc, perquè és mes agradable escriure que viure.
15 .  En la pell freda veiem com en Kollege, el protagonista, va degenerant fins a transformar-se en la viva imatge d'en Caffó. Per mi l'escena clau és la inspecció veterinària de la mascota. A la vegada, però, hi ha un intent per part d'en Kollege de fer les coses bé a partir d'aquest fet: de dialogar, de relacionar-se amb la canalla citauca... El que voldria saber és si és la presència de la mascota en ella mateixa la causa de la perdició del protagonista. És en el moment que la mascota es converteix en Aneris que el protagonista ja està del tot perdut?
Usuari: Anònim
Jo no ho hauria expressat millor. És exactament això el que passa. Segurament en el moment en què la mascota es converteix en Aneris el protagonista ja està del tot perdut.
16 .  Diria que la pell freda és una novel·la in media res, és a dir que comença exposant el conflicte inicial. En el segon capítol, però, se'ns explica de forma retrospectiva per què el protagonista ha acabat en una illa tan deixada de la mà de Déu. La meva pregunta: si la novel·la estigués narrada de forma cronològica; és a dir, explicant primer el passat d'en Kollege a Irlanda, etc. creieu que el nivell d'expectatives del lector hauria estat més baix? Hauria canviat gaire, la història en sí?
Usuari: Anònim
No sé si la història hauria canviat, però sí puc dir que tot està programat perquè pas a pas el lector es vagi involucrant en la història i perquè estigui enganyat des del primer moment. És una tècnica. I no puc dir que estigui imitant a ningú, és una tècnica narrativa com qualsevol altra que aprens llegint altres escriptors.
17 .  Com a lectora, en Victus em vaig crear una expectativa majúscula gairebé des de la primera pàgina: quina és la paraula? La novel·la em va mantenir enganxada per molts altres motius, però la paraula sempre era allà. El fet que no se solucioni fins gairebé al final em va fer pensar que tindria un significat molt més gran del que jo li vaig trobar. M'agradaria saber si hi ha algun significat ocult més en allò de "doni's Zuviria, doni's" i que potser jo encara no he entès. (La intriga segueix dins meu, vaja)
Usuari: Anònim
I està bé que sigui així. De fet, passa com a La pell freda que, com deia abans, és una reflexió sobre l'enemic i la por, com animalitzem els nostres enemics per justificar el seu assassinat. Amb el llenguatge podem manipular la realitat. Construïm el món a través del llenguatge i l'enemic és un monstre perquè nosaltres diem que és un monstre.
18 .  Quina opinió té de les biblioteques? Han influït en la seva formació com a lector?
Usuari: Anònim
Crec que la xarxa actual és al·lucinant, però quan era crio gairebé no n’hi havia, i a les que hi havia, hi havia més teranyines que llibres. Tot ha millorat moltíssim en aquest sentit, llàstima que no passi com a Anglaterra, que els escriptors gairebé poden viure dels préstecs dels seus llibres que es fan la xarxa de biblioteques públiques. Però estic molt orgullós d'estar entre els més llegits de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació!
Comiat
“Escric per oblidar-me del món on visc”