Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Víctor del Árbol

Víctor del Árbol

 

Sabies que...? 

 

  • Passava les tardes a la Biblioteca de “La Guineueta”  on la seva jove mare el deixava mentre ella anava a treballar.
     
  • És molt amic del Jordi Canal, director de la Biblioteca “La Bòbila” de l’Hospitalet de Llobregat, que és qui li va presentar al Josep Forment de l’editorial ALREVÉS, on al 2011 va publicar La tristeza del samurai.
     
  • Un cop a l'any se’n va una setmana sencera a les cel·les que hi ha al Monestir de Montserrat a escriure.

 

Informació de l'autor

 

1 .  Et vaig descobrir per casualitat buscant un llibre a la Biblioteca de Tiana, "Un millón de gotas", i el vaig trobar genial, també n'he llegit d'altres. Les teves novel·les és basen en fets de la teva vida fent de mosso d'esquadra? Gràcies, et seguiré llegint.
Usuari: Anònim
Gràcies per seguir llegint les meves històries. Una part de la feina de l'escriptor es basa en l'experiència, però això no serveix de res si l'experiència individual no es fa col·lectiva. I aquí entra en joc la literatura. La literatura no inventa, imagina a partir de l'experiència viscuda.
2 .  Vas passar uns anys al Seminari, què recordes d’aquella època?
Usuari: Anònim
Van ser anys molt feliços a La Conreria. Vaig descobrir la camaraderia, la disciplina d'estudi, la introspecció, la capacitat de ser crític i la recerca d'una transcendència no sempre vinculada a la religió. Sempre agrairé aquells cinc anys.
3 .  És veritat que cada any et retires a escriure uns dies en una cel·la a Montserrat?
Usuari: Anònim
Sempre que puc, tot i que abans era més fàcil perquè el meu temps em pertanyia només a la mi. Montserrat és un lloc molt important en la meva vida, m'aporta serenitat, calma i un espai de treball meravellós. M’ofereix pauses i temps per pensar
4 .  ¡Hola Víctor! Para mí fue una historia increíble la trama de novela "Un millón de gotas", me gustaría saber si hay diferencia en el ambiente y la trama creada ahora para "Por encima de la lluvia" y si ha influido tú estilo desde la premiada "En víspera de casi todo". Gracias y espero verte en algún lugar cercano a Sant Celoni.
Usuari: Anònim
Gracias. ¡Me encantará volver al Baix Montseny! Son historias distintas, aunque sigue persistiendo esa relación entre los hechos históricos y los individuales. En Por encima de la lluvia se abordan dos cuestiones históricas: La importancia de la memoria (a través de la construcción del Valle de los Caídos) y un tema tan delicado como la homosexualidad en el Ejército Franquista. La épica de los olvidados por la Historia se repite.
5 .  Quan et podrem veure i parlar amb tu de l’últim llibre a prop d’alguna biblioteca de la comarca del Vallès o del Baix Montseny. Gràcies i molta sort! Moltes felicitats per tants èxits, Víctor! Quan vindràs a presentar "Por encima de la lluvia" a aquest humil poble de Sant Celoni?. T'esperem embadalits.]
Usuari: Anònim
Tan aviat com sigui possible. Tinc molt afecte per les persones que treballen a la biblioteca de l'escorxador a Sant Celoni. Sempre s'han portat molt bé amb mi, així que estic segur que el 2018 podrem celebrar-ho junts. Posem data i compteu amb mi.
6 .  Com va ser el pas de tenir "una feina seriosa" a dedicar-te a allò que molts consideren un hobby? Què recordes de la teva experiència a la policia autonòmica catalana?
Usuari: Anònim
Qualsevol treball que es fa apassionadament mereix la consideració de debò. Et puc assegurar que les energies que demana l'escriptura són tan exigents que de vegades acabes esgotat. Recordo la meva etapa com Mosso com una part molt important de la meva vida, 20 anys ni més ni menys, una escola de vida on he après tant dels altres com de mi mateix. Deixa una empremta que perdura per sempre.
7 .  Quan vas aconseguir que et consideressin escriptor i no un policia que escrivia?
Usuari: Anònim
Amb voluntat, amb perseverança i tractant de transmetre passió i honestedat en el que escric. El camí de la literatura et permet posar-te a prova davant dels lectors cop i un altre i aquest repte val la pena. La meva vocació sempre va ser l'escriptura, i suposo que a poc a poc el passat queda enrere i s'imposa el present.
8 .  Què ha suposat per a tu rebre la màxima distinció de Cavaller de les Lletres i les Arts franceses atorgat pel govern francès?
Usuari: Anònim
Jo sempre he considerat, i així ho he escrit durant anys, que la literatura no té a veure només amb la llengua, sinó també amb el llenguatge. I el llenguatge que parlem és universal, el de les emocions. Em sento i em considero part d'aquests escriptors amb vocació humanista, sense més frontera que la Paraula. Per això rebre aquest premi és tan important, perquè crec que la Cultura és universal i patrimoni dels homes que busquen la llibertat amb criteri.
9 .  Com definiries la teva obra i quines influències tens?
Usuari: Anònim
Intento utilitzar tots els recursos al meu abast perquè allò que pretenc comunicar tingui el màxim d'accés als lectors. No m'importen els gèneres sinó els continguts. Diria que sóc un escriptor de personatges per sobre de les trames que no es conforma amb l'anecdòtic, i que vol entendre de quina pasta estem fets realment. Sense por però amb delicadesa. Entre la novel·la realista de finals dels Setanta i l’Existencialisme europeu de principis de segle XX trobaríem molts referents.
10 .  Hola Victor! M’agradaria saber si aquesta novel·la "La víspera de casi todo" serà traduïda a altres idiomes. Jo sóc un gran admirador teu i vull tenir aquest llibre en altres llengües. Gràcies per la teva dedicació al món cultural.
Usuari: Anònim
Moltes gràcies. S'ha traduït al francès, a Macedònia, a Bulgària, a Polònia i aviat anirà als Estats Units. Espero que la teva biblioteca poliglota segueixi creixent.
11 .  En una entrevista deies “Como decía José Luís Sampedro, yo no distingo mi vida de la escritura”. Com es pot viure d’aquesta manera? Quins avantatges i desavantatges té?
Usuari: Anònim
No és una elecció conscient sinó instintiva. Vol dir que jo no distingeixo entre ofici i vivència, en això consisteix ser escriptor de l'experiència. L'avantatge és que veus les coses amb ulls més atents, buscant més enllà de la superfície de les coses i de les persones. Això et permet grans descobriments. El desavantatge és viure en uns paràmetres que sovint no són compartits i això fa que la realitat faci mal i que en determinats moments et sentis aïllat i una mica al marge.
12 .  T’agrada viatjar? Has estat mai a Tànger o a Malmö com en la teva darrera novel·la?
Usuari: Anònim
M'encanta viatjar, al Maresme o al Pol nord. Sempre hi ha alguna cosa que m’incita en el desconegut. Sí, he viatjat a Tànger i a Malmö. Escriure també és una excusa per sentir-se part d'aquest món tan gran, tan divers, tan estimulant.
13 .  Per què no hi ha humor en els teus escrits?
Usuari: Anònim
M'agrada la ironia. És un tret d'intel·ligència, una forma d'humor no evident, entre dents. Suposo que tinc sentit de l'humor, però el guardo per la meva vida privada. Poques persones saben escriure com Eduardo Mendoza. Però prometo perseverar.
14 .  Quins són els sentiments més difícils de transmetre en una novel·la?
Usuari: Anònim
Jo diria que la incoherència. És un sentiment que tots hem sentit, la disfunció entre el que sentim i fem, entre el que pensem i diem. De la incoherència neixen sentiments com la frustració i la malenconia. Retratar aquesta classe de sentiments és complex, però val la pena intentar-ho perquè dóna una dimensió humana als personatges.