Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Alicia Kopf

Alicia Kopf

 

 

 


Sabies que...? 

  • Ha conduit els Labs d’escriptura expandida: creació interdisciplinari i escriptura a MOB, Makers of Barcelona durant els mesos de febrer i març del 2017.
     
  • És la comissària de l’exposició Wireless: f(r)iccions d'adolescència que es pot veure del 6 de maig al 4 de juny a BÒLIT (CENTRE D'ART CONTEMPORANI) de Girona.

 

Informació de l'autora

 

1 .  Al principi, quan escrius sobre els exploradors polars, deixes ben clar que aquells aventurers no buscaven riqueses, perquè ho feien en territoris on se sabia que no n'hi havia... El descobriment era l'aventura, llavors?
Usuari: Anònim
Els interessos eren diversos segons la època i l'expedició, i de vegades es mesclaven els interessos colonials, científics i estratègics, a banda de l'aventura. Per exemple la malaguanyada expedició Terra Nova (1910-19013) de Robert Falcon Scott per a conquerir l'Antàrtida i en la que competia amb Amundsen per arribar primer, duia científics a bord per tal de recollir mostres vegetals i animals, mostres que han estat posteriorment molt útils des del punt de vista científic. En d'altres es tractava sobretot d'una cursa per arribar primer, o, com la del Pol Nord, també hi havia interessos comercials i estratègics. L'exemple més clar d'aquest interès aventurar és potser el de Shackleton (1914-1917) i la seva expedició amb l'Endurance, que consistia a creuar l'Antàrtida ja que aquesta havia estat ja conquerida per Amundsen.
2 .  Dius que “víctima és qui no pot explicar la pròpia història o qui és silenciat”. Germà de Gel és la teva manera de sortir del victimisme?
Usuari: Anònim
A Germà de gel hi ha la intenció d'expressar una “veritat emocional” entorn de certs fets reals, però no és una autobiografia. Una víctima o algú que es fa la víctima difícilment escriuran bona literatura; els falta distància amb el relat.
3 .  “El que no té nom no existeix” o “Fer visible l'invisible” són dues frases que esmentes al text que estan directament relacionades amb la psicoanàlisi. En quin moment el descobriment d'un mateix provoca la necessitat de mostrar-se al món de manera valenta?
Usuari: Anònim
Jo sóc artista i escriptora, faig servir alguns materials personals per crear literatura però la mostra al món d'un mateix tal com és no té cap valor artístic, encara que sí és un fet necessari i lloable. Un bon artista farà d'aquest “mostrar-se al món” una obra d'art, una persona que no és artista en farà teràpia. Tot és respectable però són coses diferents.
4 .  “Aquestes pastilles que ens estalvien el dolor potser també eviten el col·lapse del sistema”. Tornant a la psicoanàlisi, cal que cridem més, que ens queixem més, que expressem en veu alta tot el que no ens agrada?
Usuari: Anònim
Jo no tinc formules ni sóc psicoanalista però em fa l'efecte que la medicació fa anys que pal·lia símptomes que venen d'altres llocs, del sistema, de la família, de la precarietat, etc. No crec que manifestar-se o expressar-se per si mateix ho arregli tot però és el primer pas per reconèixer l'existència d'un problema. Malauradament sovint aquells qui pateixen no saben que tenen dret a parlar i que el que els passa no és solament una qüestió personal; tal com diu el famós lema feminista, tot el que és personal és, d'una manera o altra, polític.
5 .  Resulta evident que el pes de la família és molt fort en la història de la protagonista. Especialment revelador és el capítol Auditoria (“No hi ha auditories externes a les famílies”). És aquest sentiment d'orfandat i injustícia, aquesta descoberta personal, el que va provocar que el diari de procés d'un projecte lligat a les arts visuals acabés derivant en Germà de gel?
Usuari: Anònim
No. La meva intenció era la de crear una obra d'art relacionada amb les possibilitats metafòriques del gel, no sabia què em trobaria pel camí, si ho hagués sabut d'entrada no hagués començat, l'enigma estaria resolt.
6 .  L'autora reflexiona per exemple sobre tenir o no tenir fills, o també sobre quina és la seva situació particular, haurà de cuidar del seu germà dependent quan la mare ja no hi sigui?
Usuari: Anònim
No està a la meva mà donar-ne la resposta.
7 .  Evidentment ella és una persona competent, fins i tot amb unes capacitats per sobre de la mitjana, i això li permet sobreviure de manera autònoma i independent. Però en el fons, és just? Les circumstàncies personals de la seva família justifiquen aquest “abandó afectiu”?
Usuari: Anònim
Crec que està bé que el lector es faci aquestes preguntes en llegir la obra. El que faig quan escric és traslladar-les al lector, però això no vol dir que jo en tingui la resposta.
8 .  Quan vas rebre el premi El Ojo Crítico de RNE vas dir que l'expectativa de la cura dels altres i els prejudicis sobre l'univers sentimental de les dones eren dos obstacles afegits a la llarga travessa de la pàgina en blanc que significa publicar una novel·la... A Germà de Gel també t'hi refereixes... Serveix d'alguna cosa l'èxit per superar aquests obstacles?
Usuari: Anònim
No parlaria tant d'èxit com de reconeixement. I definitivament sí que ajuda, i molt. Obtenir l'estatus d'autor fa que els altres valorin retrospectivament l'esforç realitzat i t'obre portes de cares a seguir escrivint.
9 .  Quan acabi l'acte d'avui penjarem alguna foto a Instagram. Fins llavors, per al món, aquest acte no haurà succeït encara, i només serà llavors quan haurà passat. Naturalment, haurà estat un èxit. Vivim pendents de construir una imatge feliç?
Usuari: Anònim
Tenim vides paral·leles a la xarxa, i son relats que cadascú es construeix. Em sembla molt bé que cadascú pugui construir amb imatges i textos el relat personal que li sembli, mentre no el limiti ni en sigui esclau.
10 .  Quan vas rebre el Premi Llibreter vas dir “És molt més fàcil ser el narrador omniscient de la vida de personatges ficticis o absents que atrevir-se a lluitar amb el material molt més rebel i embrutidor del present, matèria prima de la ficció més necessària”. Tot escriptor hauria d'escriure primer sobre ell mateix i després sobre els altres?
Usuari: Anònim
Crec que cada autor és diferent, i els límits de la ficció, tal com l'autoficció demostra, són molt borrosos. Es pot ser molt personal escrivint en tercera persona. Tot depèn de la profunditat a la que un autor sigui capaç d'arribar dins de sí mateix. Ara bé, personalment m'agrada llegir a autors que parlen en primera persona i produeixen la sensació d'honestedat brutal, com Knausgaard. La honestedat literària és, també, una tècnica.
11 .  “Perquè és en les relacions, i no en els llocs, allà on descansem”... els nostres paradisos particulars no passen per posseir si no per ser?
Usuari: Anònim
Exactament.
12 .  Què entens com escriptura expandida? Quina relació hi veus entre l'art i la literatura?
Usuari: Anònim
Entenc que un relat pot tenir diferents cossos, i com més llenguatges parlem –entenent els diferents codis en els que ens podem expressar, incloent la imatge, el so, el moviment– més rics poden ser els nostres relats si entenem bé la especificitat de cada medi. Art i literatura serveixen al mateix fi. “Ut pictura poiesis” deia Horaci.