Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Coia Valls

Coia Valls

 

Sabies que...? 

 

  • De menuda li llegia a la meva padrina que estava molt malalta, ella durant l’escolta semblava trobar-hi una pau que a mi em semblava miraculosa. Vaig decidir que, un dia, volia ser l’agent provocador, aquell capaç de generar una sensació semblant i em vaig dedicar a escriure”.
     
  • Aetheria, Echeria, Etheria, Heteria, Eiheriai , Egèria o Exeria són diferents noms per anomenar a una mateixa persona. La viatgera i escriptora hispanoromana del segle IV.
     
  • Amor prohibit ens descobreix una cançó del poeta Pardo on demostra que en el segle XV la figura de Sant Valentí ja era considerada com a protectora dels enamorats.

 

Informació de l'autora

 

1 .  A molts dels teus lectors ens agradaria poder gaudir de la teva obra en format televisiu o en cinema. Alguna productora ha mostrat interès per tal d'adaptar alguna de les vostres obres en format audiovisual? En cas afirmatiu quina i quan podríem gaudir d'aquesta adaptació?
Usuari: Anònim
De moment, encara no hi ha cap projecte en ferm en aquest sentit. Confio, però, que arribarà. Sé que la vostra confiança i fidelitat i la meva tossuderia seran decisives!
2 .  A Les torres del cel es reflecteix l'univers místic real i irreal d'una muntanya tan espiritual i enigmàtica com a Montserrat. Quina opinió us mereix aquest privilegiat indret de la nostra intima geografia de país que esdevé Montserrat? Al segle XXI es troba més a prop del cel o de la terra?
Usuari: Anònim
M’agrada la manera com processes l’esdevenir d’aquesta historia! Sí, Les torres del cel és una novel·la molt especial, en part perquè l’acció transcorre en un dels escenaris més emblemàtics del nostre país. I ho és a molts nivells, en molts plànols: l’espiritual, l’energètic, el geològic, el llegendari... Són moltes les referències que ens evoca aquesta “catedral de la natura” Per a mi és un lloc veritablement especial, energèticament potent, bell, misteriós i enigmàtic. Les seves formes fantàstiques i desafiants semblen pertànyer a un univers distint al nostre i sempre tinc la sensació de trobar-me al davant de quelcom que em transcendeix. Em costa respondre a la segona pregunta perquè el segle XXI té moltes cares. I, tanmateix, tant el cel com la terra poden tenir moltes accepcions. M’agrada pensar en cadascun de nosaltres com una muntanya amb tot el que significa per a diferents tradicions com a element d’unió de cel i terra, el que és terrenal i el que és espiritual. Com a yin i yang com dues energies oposades que es necessiten i es complementen. Crec que hem de aconseguir l’harmonia i l’equilibri en la interacció de totes dues.
3 .  Quina consideres que es la teva obra mestra fins el moment i per què?
Usuari: Anònim
Potser no és la resposta que esperaves, segurament ni tan sols és de collita pròpia, però en tot cas és la resposta més sincera. La meva obra mestra sempre és aquella que estic a punt de començar a escriure. Aquesta fal·lera per fer-ho encara millor, per seguir descobrint noves arquitectures literàries, per copsar l’interior dels personatges i dibuixar espais, per transcendir... et manté sempre amb el nervi suficient per crear i superar-te.
4 .  Com saps quan has acabat d’escriure un llibre?
Usuari: Anònim
No sóc dels escriptors que escriuen amb brúixola. Abans de posar-m’hi he fet un estudi molt acurat de la història que vull explicar i he decidit que ho explicaré. No puc començar a escriure si no he pensat un final. Podria succeir que en l’esdevenir de l’escriptura el final no fos el plantejat en un inici però, aleshores, se’t mostra com una autèntica revelació. En un altre sentit, el de la correcció, Borges ja deia que l’única manera de no seguir corregint és publicar. Sovint, en posar el punt i final, tens la temptació de reescriure alguns episodis. En acabat saps molt més dels personatges, la historia ha crescut... però has de convenir que, de fer-ho, també canvies l’essència, escrius una altra novel·la i així reiteradament.
5 .  Quines influències literàries tens?
Usuari: Anònim
Les influències, algunes són conscients i moltes altres no. Bec de tot allò que m’envolta, el cinema és una font important per a mi. No només per les històries que explica sinó, també, per com ho fa. M’interessa el punt de vista de la càmera, el muntatge... gaudeixo molt analitzant aquests procediments. En relació als autors tinc influències molt diverses, és clar. Algunes de les més significatives són Mercè Rodoreda, Italo Calvino, Philippe Claudel, Maria Mercè Marçal, Alessandro Barico, Marguerite Yourcenar...
6 .  Com compagines la teva faceta d’actriu i escriptora?
Usuari: Anònim
Jo visc les meves passions com vasos comunicants. Tot s’enriqueix de tot. La meva experiència en el teatre m’ajuda a posar-me a la pell dels personatges, a aprofundir en els seus desitjos, passions i misèries. A fer avançar l’acció. Del cinema he après diferents maneres de narrar i presentar una escena, un contrapicat o un tràveling causa efectes molt diferents a l’hora de presentar un espai, un quadre escènic. A l’inrevés també funciona. La meva experiència en l’escriptura em facilita les dramatúrgies que he escrit per adaptar les meves obres al teatre, per exemple.
7 .  Hola Coia, tirant enrere en el temps, quan vas guanyar el premi Néstor Luján per la teva primera novel·la La princesa de Jade, com et vas sentir i què vas pensar?
Usuari: Anònim
Em vaig sentir molt feliç, com ho està algú que acompleix un somni. Sabia que era una gran oportunitat per donar-me a conèixer. I, tanmateix, vaig sentir un nus a l’estomac, atès que la responsabilitat era molt gran. Va ser emocionant i l’inici de un recorregut feliç perquè són molts els lectors i lectores que m’heu fet confiança!
8 .  Habitualment escrius novel·la històrica, has pensat escriure en algun altre gènere literari?
Usuari: Anònim
La veritat és que mai vaig decidir escriure gènere històric! Entenc que després de sis novel·les en que l’acció transcorre en el passat -força llunyà, per cert- entri a formar part d’aquest col·lectiu. Entenc també que d’alguna manera s’ha de poder classificar els llibres a biblioteques i llibreries, però jo vaig on les històries em criden i si de cop i volta em criden de l’actualitat allí em trobareu! De fet tinc obra inèdita que camina en aquest sentit.
9 .  Últimament han emergit diverses plataformes virtuals per compartir opinions sobre literatura. Com valores el paper d'Internet en el mercat literari?
Usuari: Anònim
Com moltes altres coses a la vida, depèn de l’ús que se’n faci. Evidentment és una oportunitat per molts escriptors que no han pogut publicar en una bona editorial. El món digital els hi ha obert portes i s’hi han descobert talents. Hi ha, però, el perill de perdre un “control de qualitat” que passa per el corrector d’estil, un bon editor... D’altra banda a internet tothom pot tenir un bloc i opinar -de vegades sense criteri. Pel mateix motiu, hi ha moltes plataformes digitals que poden ajudar a donar visibilitat a la teva obra i, fora de modes o apostes editorials, fer emergir productes que paguen la pena.
10 .  Quines lectures tens preparades per llegir aquest estiu?
Usuari: Anònim
Moltes de les lectures que esperen sobre la taula tenen a veure amb la tasca de documentació de la novel·la en la que estic treballant. Tinc una bona pila de llibres, documents, plànols... que ocupen un espai de privilegi. També m’espera Sobre Grace, d’Anthony Doerr, i Afinidad, de Sarah Waters.
11 .  Què llegies de petita?
Usuari: Anònim
Llegia tot el que queia a les meves mans! Aleshores un llibre era el millor regal d’aniversari i veure com la col·lecció creixia era un plaer que m’hipnotitzava. Recordo quan vaig llegir Pollyanna, Ben-Hur, Moby-Dick, Cien leguas de viaje submarino o Joana d’Arc. Qualsevol història era una oportunitat per fer un viatge fascinant i no volia deixar passar cap tren!