Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Ramon Solsona

Ramon Solsona

Sabies que...? 

  • Ha estat coguionista de les telesèries Agència de viatgesEstació d'enllaç i del programa d'entreteniment Dos és massa, espais emesos per TV3. 
     
  • És també autor de la lletra del "Cant del centenari del F.C. Barcelona" (1998), a la qual va posar la música Antoni Ros Marbà.
     
  • Amb el pseudònim de Lo Gaiter del Besòs ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en els llibres Sach de gemechs i Botifarra de pagès.
     

Informació de l'autor

 

1 .  Hi ha un relat curt que em van mostrar fa bastant temps, en el que s'hi juga amb el gènere del personatge, de manera que en funció de la lectura que es faci, sembla que el personatge sigui home o dona. Recordo que l'autor era Ramón Solsona, però he buscat en molts llibres teus i no he estat capaç de trobar-lo. Em pots dir on el puc trobar?. Gràcies
Usuari: Anònim
Es diu “Cerezo rosa”, un conte que figura al llibre de relats Llibreta de vacances. No és que la lectura enganyi, sinó que és el mateix lector qui s’enganya a partir del propis prejudicis. Aquest conte ha estat molt comentat, justament per això.
2 .  Hola Ramon! Vaig ser alumne teu de literatura fa molts anys. Felicitats per la teva trajectòria! Pregunta: tens previst fer algun dia una xerrada per gent que vulgui iniciar-se algun dia en el món de l'escriptura? I si no, quins 3 consells em donaries? Gràcies i molts èxits!
Usuari: Anònim
Si vaig ser professor teu i em recordes amb afecte, això sol ja em satisfà! Em costa molt d’aconsellar, perquè la creació artística (música, pintura, literatura, art dramàtic, etc.) és un misteri. Cada cas és diferent, la manera i els motius que porten a escriure són molt personals . Un bon consell, però, és llegir molt, aprofundir en els gèneres i autors preferits procurant indagar en els seus procediments. Si és té a mà algun llibre de crítiques o d’anàlisis d’obres i autors, això ajuda molt a entendre la cuina de l’escriptura. I, naturalment, els tallers d’escriptura. Actualment n’hi ha de molt bons (el de l’Ateneu de Barcelona, per exemple), però no són barats. No cal dir que la bona literatura sempre és un bon model i que la literatura de consum no aporta gaire al coneixement de l’ofici.
3 .  Quins són els teus referents literaris?
Usuari: Anònim
Referents? No t’ho sabria dir. Sempre et queda alguna influència d’allò que has llegit amb més interès. En el meu cas, la novel·la del XIX (anomenada burgesa o realista) i també autors del s. XX com Faulkner, Rodoreda o la novel·la social espanyola dels anys 50 i 60.
4 .  Estàs preparant alguna nova novel·la?
Usuari: Anònim
No avanço mai cap projecte. Per tant, em salto aquesta pregunta
5 .  Com definiries el teu estil?
Usuari: Anònim
No sé ben bé quin estil tinc. Cada novel·la me la plantejo d’una manera diferent, adaptant sempre els trets estilístics al tema i a la intenció. Per això, quan diuen que les meves novel·les no s’assemblen entre elles, ja m’està bé. Ho busco i ho treballo perquè sigui així.
6 .  Té alguna relació amb Cardós?
Usuari: Anònim
Ara sí, perquè hi he anat molt per saber, visitar, comprovar, preguntar, trepitjar el terreny, etc. Però abans no. Cap lligam. Va ser quan vaig saber que hi havia hagut unes obres colossals que no es veuen que vaig interessar-m’hi i vaig començar a documentar-me i a anar-hi. Ara m’hi sento com a casa.
7 .  Bona tarda! Sóc la Laura Estadella, neboda del Mossèn Eusebi Estadella de qui feu referència a la vostra novel·la “Allò que va passar a Cardós”. Encara no me l’he acabat de llegir, però m’agradaria saber què en sabeu del meu oncle?
Usuari: Anònim
Ens vam saludar al Museu d’Història de Catalunya, oi? Jo havia conegut l’Eusebi Estadella i el seu germà, tots dos capellans, només a com gracienc, perquè no vivien gaire lluny de casa meva (a Gràcia). Jo aleshores era petit, però recordo bé la notícia de la seva marxa a Xile i el seu accident. Això em va quedar gravat i ara ho ha reconstruït consultant per internet La Vanguardia digital i el llibre de Francesc Puig Què m’ha passat? Justament arran de la novel·la, un cop publicada, el mateix Francesc Puig es va posar en contacte amb mi i hem tingut unes quantes trobades molt boniques. Em va ensenyar fotos i records de l’Eusebi Estadella.