Esports

Miguel Indurain

Va néixer a Atarrabia, Navarra el 1964, és un ciclista retirat. El 16 de juliol de 2014 ha fet 50 anys.

Guanyador del Tour de França durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995) i del Giro d'Itàlia en dues ocasions (1992 i 1993), és un dels ciclistes més destacats de la història.

El 1985 va prendre part en el seu primer Tour de França i va ser el líder més jove de la Volta a Espanya, on va lluir el jersei groc durant quatre jornades.

El 2 de gener de 1997 va anunciar públicament la seva retirada del ciclisme professional. Des d'aquell moment Indurain ha col·laborat amb diversos organismes esportius com el COI i la Unió Ciclista Internacional. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

Michael Laudrup

Va néixer a Fredriksberg, un petit poble proper a Copenhaguen, la capital de Dinamarca, el 15 de juny de 1964.

Està considerat un dels millors futbolistes del món i amb un gran talent. A Barcelona se l'anomenà amb el sobrenom de 'enjoy Laudrup'

Va despuntar des de molt jove. El dia que va complir 18 anys va debutar amb la selecció nacional absoluta de Dinamarca en un partit oficial, i amb tan sols 19 anys ja va emigrar al futbol italià per a fitxar per un dels grans clubs del futbol mundial, la Juventus de Torí. Malgrat jugar amb companys de la talla de Michel Platini, Paolo Rossi i Zbigniew Boniek, entre uns altres; Laudrup no va tenir fortuna en el futbol italià, i va veure com la seva estrella va començar a decaure.

Al 1989 va fitxar pel FC Barcelona, per exprés desig del llavors entrenador barcelonista Johan Cruyff. De 5 temporades 4 van ser les fins llavaors més exitoses del club amb 4 lligues i 1 Copa d'Europa. Al 1992 la seva selecció va guanyar l'Eurocopa de Nacions, ell va renunciar a participar però l'equip el va comandar el seu germà petit, Brian Laudrup.

Va jugar amb el Reial Madrid dues temporades, entre 1994 i 1996, i va guanyar una Lliga, la de l'any 1995.

Al novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Dinamarca com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.

Fernando Martín, el mite del bàsquet espanyol.

Va néixer a Madrid el 15 de març de 1962. A Espanya, primer va ser jugador del Estudiantes i després del Real Madrid. A l'NBA va debutar als Portland Trail Blazers, tot i que només hi va jugar 24 partits per culpa d'una lesió que el va tenir apartat del terreny de joc durant dos mesos. 

L'any 1987 torna al Real Madrid on hi va jugar fins a la seva mort. Va ser 86 vegades internacional amb la selecció espanyola, i va ser un jugador important en la plantilla que va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Los Angeles (1984). També va representar el seu país a l'Eurobasket dels anys 1981, 1983 i 1985.

Com a jugador va destacar sobretot per la seva gran força física, la seva tècnica i el seu talent. Era un líder dins i fora de la pista. Va ser el primer jugador de bàsquet espanyol que va jugar a l'NBA i també un dels primers europeus a jugar en aquesta lliga. Feia 2,06 metres d'alçada i normalment jugava de pivot. És considerat un dels millors jugadors espanyols de bàsquet, i també va tenir èxit en altres esports com l'handbol, el tennis taula i el judo.

Fernando Martín va morir el 3 de desembre de 1989 en un accident de trànsit quan només tenia 27 anys.  Aquest mes de desembre de l'any 2014 fa 25 anys de la seva mort.

 

 

Drazen Petrovic.

Va néixer a Sibenik, Croàcia, el 22 d'octubre de 1964. Va començar a jugar a bàsquet amb l'equip de la seva ciutat fins que el 1984 va fitxar pel club Cibona Zagreb on va guanyar tots els títols possibles (dos Copes d'Europa i una Recopa). L'any 1988 el va fitxar el Reial Madrid on va guanyar la Copa del Rei i la Recopa d'Europa, amb una final increïble on va anotar 62 punts!

L'any següent va marxar a l'NBA on va jugar primer i per poc temps amb el Portland Trail Blazers, i després va ser traspassat al New Jersey Nets on va poder demostrar el seu gran talent com a jugador de bàsquet. Portava el número 3 a la samarreta perquè deia que volia ser el millor triplista, i estadísticament, ho va aconseguir! Drazen Petrovic va ser inclòs en el Basketball Hall of Fame l'any 2002.

El seu joc es caracteritzava per un domini perfecte de la pilota i en l'u contra u era imparable. També va ser un excel·lent tirador i passador, i en definitiva, un dels millors jugadors d'Europa. Tenia però un defecte, que era excessivament individualista i li faltava defensar amb major contundència. Tot i així sempre serà recordat pel seu esperit competitiu i el seu caràcter guanyador.

El 7 de juny de l'any 1993 va morir en un accident de trànsit. El dia 22 d'octubre de 2014 hagués fet els seus 50 anys.

Marco Van Basten

El 31 d'octubre d'aquest any, ha celebrat els seus 50 anys. Nascut a Utrech, és un futbolista retirat considerat un dels millors futbolistes neerlandesos de la història.

En actiu, va jugar a l'Ajax d'Amsterdam i amb el Milan, on va formar part d'un grup dominador a Europa amb 2 campionats europeus molt seguits. A nivell de seleccions va guanyar la Copa d'Europa de 1988.

Va ser nomenat a Pilota d'Or tres cops (1988, 1989 i 1992) i FIFA World Player el 1992. La temporada 1985-86 va marcar 37 gols en 26 partits i per aquest motiu va guanyar la Bota d'Or Europea.

Es va retirar de jugador l'any 1995 per passar a fer d'entrenador  de l'equip del seu país l'any 2000.

Luís Aragonés

(Hortaleza. Madrid, 1938 – Madrid, 2014)

Moltes vegades criticat per les seves formes, Luís Aragonés podria haver esdevingut un heroi. Un heroi del futbol. Carismàtic, contundent, sense pèls a la llengua. Sincer, però controvertit.

Va jugar d'interior dret al Getafe fins el 1958, any en què va fitxar pel Reial Madrid. Però l'equip no el valora i inicia així un periple per diversos equips espanyols: el Recreativo, l'Hèrcules, l'Oviedo...) fins que arriba a l'Atlético de Madrid. El seu Atlético! Va jugar-hi fins al final de la seva carrera, l'any 1975, quan es convertí en entrenador del mateix equip.

La seva trajectòria al capdavant dels diversos equips on va entrenar va propiciar diverses situacions polèmiques, gairebé sempre per verbalitzar les seves opinions sobre el món del futbol en general.

Es va distingir, però, pel seu paper com a entrenador de la selecció espanyola de futbol entre els anys 2004 i 2008. Va ser aquí on va protagonitzar una de les seves accions més controvertides: no convocar el jugador Raúl González, estrella de la selecció fins aleshores, per a l'Eurocopa del 2008. Un fet, certament insòlit, que va costar-li manifestacions, articles als diaris i un allau de crítiques. La selecció, però, va ser el seu gran triomf! Haver dut la roja a guanyar  l'Eurocopa l'any 2008 i haver deixat un llegat que aprofitaria el seu successor, Vicente Del Bosque. Un nou estil de joc, una manera d'entendre els equips com a grup de persones i no només com a professionals. Aragonés va convertir la selecció espanyola en  una banda, una banda que després d'Aragonés encara hauria d'arribar més lluny!

Luís Aragonés va morir l'1 de febrer de 2014 víctima d'una leucèmia.

Alfredo di Stéfano Laulhé

Va néixer a Buenos Aires el 4 de juliol de 1926 i va morir aquest any 2014, el dia 7 de juliol a l'edat de 88 anys.

Va ser jugador i entrenador de futbol. Considerat un dels més destacats jugadors argentins de tots els temps i admirat per la seva velocitat i tècnica amb la pilota.

Conegut com la Saeta Rubia va defensar samarretes dels equips sudamericans com el river Plate, el Club Atlético Huracán i el Millonarios de Bogotà. Potseriorment a Europa les del Real Madrid i l'Espanyol.
Va jugar també diverses vegades amb la selecció argentina i amb l'espanyola. El 5 de novembre del 2000 va ser nomenat "President d'Honor" del Real Madrid.

Yago Lamela

Yago Lamela ex-atleta en la modalitat de salt de llargada ens deixaba als 36 anys d'edat, el passat 8 de maig de 2014.

La seva vida esportiva va estar marcada pel seu talent i les seves condicions que el van conduir a les millors marques espanyoles i a triomfs internacionals (amb dos subcampionats del món a l'any 1999)  on arribava fins i tot a posar  la victòria molt complicada al millor Ivan Pedroso.

Però també va haver d'enfrontar-se amb grans dificultats que es van presentar en forma de lesions, de manera que va disputar els Jocs Olímpics de 2004 en unes condicions molt adverses i va haver d'aturar-se durant molt de temps a partir de l'any 2005. Va intentar arribar en forma als següent Jocs Olímpics de Pekin i al no aconseguir-ho es va retirar encara molt jove.

Les dificultats trobades a la alta competició i l'abandó forçat d'aquesta van condicionar la seva vida al marge de l'esport. Poc després de tornar a una vida més tranquila, es presenten episodis depressius i d'ansietat.

Francesc "Tito" Vilanova

(Bellcaire d'Empordà, 1968 – Barcelona, 2014)

Vet aquí que una vegada... un jugador del Figueres, format a La Masia del FC Barcelona. Futbolista al Celta del Vigo, a Badajoz, a Mallorca, a Lleida, a l'Elx i, finalment, a la Unió Deportiva Gramenet.

Vet aquí que una vegada... el jugador es fa gran i inicia la seva carrera com a entrenador al Palafrugell. Més tard va entrenar al Figueres i després el Terrassa el va fitxar com a director esportiu. 

La seva amistat amb Pep Guardiola, els seus coneixements tècnics i el seu tarannà el van fer arribar, l'any 2007, al Camp Nou, com a segon entrenador. Aquí comença la carrera mediàtica de Tito Vilanova. Un nou sistema de joc, el lideratge compartit amb Guardiola i els títols aconseguits (dos Campionats del Món de Clubs, dues Supercopes d'Europa, dues Champions, dues Copes del Rei, tres Lligues i tres Supercopes d'Espanya) van dur-lo a ocupar el lloc de primer entrenador del FC Barcelona en el moment en què Pep Guardiola va abandonar el Club.

Però la carrera de Tito Vilanova es va veure estroncada en detectar-li un càncer a la glàndula paròtide. La malaltia el va mantenir allunyat de can barça durant els darrers mesos de la temporada 2010-2011.

Un any més tard, el desembre de 2012 va patir una recaiguda que l'impediria tornar al terreny blaugrana. Vet aquí que una  vegada... un jove entrenador de futbol va disputar el seu darrer partit amb força i serenitat. Va morir el 25 d'abril de 2014.