Els bibliotecaris recomanen

  • La Autenticidad del deporte : fundamentos de ética deportiva

    La Autenticidad del deporte :

    Lamoneda Prieto, Javier

    Sevilla : Wanceulen, 2010

    Guanyar no ha de ser el més important en el món de l’esport. Hi ha un seguit de valors molt positius que ens aporta i que cal defensar i fomentar. Precisament en això es centra aquest llibre, on l’autor pretén definit què és l’autèntic esport, seus principals trets, per tal que esdevingui un patró de referència que guiï tota la pràctica esportiva.

    Javier Lamoneda és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per la Universitat de Castella la Manxa, mestre d’Educació Física i entrenador d’atletisme i natació.

    Més informació:

    Recomanat per Marc Vilallonga. Biblioteca Terrassa Districte 5

    12/12/2017
  • El Llaüt : la barca de la Mediterrània

    El Llaüt : la barca de la Mediterrània

    Oliver Font, Bernat

    [Palma] : Documenta Balear, DL 2016

    Avui us presentem un llibre editat a Mallorca i que ens dóna una perspectiva àmplia sobre el llaüt o llagut: una barca típica d’aquesta zona de la Mediterrània amb menys de 10 metres d’eslora (llargària) i que inicialment es movia a rem i/o amb una vela llatina, tot i que actualment també es pot fer amb motor.

    El llibre, molt ben editat i profusament il·lustrat, està dividit en dues parts. A la primera trobareu des dels orígens, fins la construcció, passant pel seu ús pel contraban, etc.; a la segona es centra en la situació d’aquestes barques a l’actualitat, el seu ús tradicional i d’esbarjo, o referències que podem trobar a l’art i a la literatura. Finalment trobarem un glossari i una bibliografia.

    Més informació:

    11/12/2017
  • Homo cooperans 2.0: por una economía colaborativa desde el cooperativismo

    Homo cooperans 2.0 :

    Lietaert, Matthieu

    Barcelona : Icaria, 2017

    Des de l’homo habilis, fa més de dos milions d’anys, l’home sempre ha buscat cooperar entre els seus semblants. En les últimes dècades, però,  les cooperatives han tornat a ressorgir, sobretot per la crisis i, poc a poc, la nostra societat s’està adonant que pot tenir accés a més coses per menys diners i d’una forma més ecològica.

    Matthier Lietaert, autor d’aquest llibre, ens ajuda a entendre i relacionar conceptes com el cooperativisme i l’economia col·laborativa  que, tot i compartir idees semblants, no  sempre comparteixen el mateix objectiu.

    Matthieu Lietaert és doctor en ciències polítiques i periodista. Director del film "Els negocis de Brussel·les" (TVE, ART) sobre el lobbying de les empreses multinacionals. Expert en ecoviles urbanes, Matthieu és un dels impulsors del projecte “La fàbrica de la transició”, que vol convertir l’antiga fàbrica tèxtil i de paper del Catllar, a la riba del riu Gaià, en un centre pioner basat en el sistema d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús.

    Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

    12/12/2017
  • L'Enamorat de l'Óssa Major

    L'Enamorat de l'Óssa Major

    Piasecki, Sergiusz

    Barcelona : Quaderns Crema, 2001

    Aquesta biografia que un contrabandista de la frontera entre Rússia i Polònia ens narrà l'any 1937 conserva avui encara un ritme trepidant i sorprenent per a tots els lectors de la nostra societat, tan ràpida i tecnològica. Curiosament, la descripció detallada (lenta) de paisatges molt sovint similars i, per tant, gens sorprenents, no és un obstacle perquè el lector s'endinsi en les aventures d'aquest personatge lliure i barrut, amics fidel dels seus amics, amant de la vida i de les nits a la fuga sota els estels.

    No es tracta de cap novetat literària, i l'obra ni de cap nou descobriment. L'obra un cop es publicà en polonès, va tenir tal èxit que fou motiu perquè els seus lectors reclamessin la llibertat de l'autor. Piasecki es trobava a la presó, des d'on l'escriví, passant una condemna de 15 anys que li havia estat aplicada en substitució de la pena capital pels seus múltiples delictes. Allò que té de novedós, però, és la seva manera franca i oberta de plantejar l'acte de l'escriptura com a acte comunicatiu, sense pretensions, a raig, de tal manera que connecta directament amb la sensibilitat més bàsica de qualsevol de nosaltres. L' excel·lent traducció al català d'Anna Rubió i Jerzy Slawomirski fan que recomanem la lectura d'aquesta obra editada per Quaderns Crema el 2001.

    Més informació:

    Recomanat per Lourdes Reyes. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

    04/12/2017
  • La Joven de la perla

    La Joven de la perla

    Chevalier, Tracy

    Madrid : Alfaguara, 2003

    L'autora, Tracy Chevalier, nascuda als Estats Units, és coneguda per les seves novel·les històriques.
    La joven de la perla és la seva segona novel·la, escrita l'any 1999. 
    La història es desenvolupa a una ciutat d'Holanda, Delft. Una jove, Griet,  comença a treballar com a criada al domicili del pintor Johannes Vermeer, casat i amb fills. Posa especial cura en la neteja de l'estudi de l'artista.  La jove descobreix el  món de l'art, una manera diferent de mirar i observar les coses, els colors, els matisos. 

    Mentrestant, s'estableix entre ells una relació molt especial. Per circumstàncies, Griet posa per Vermeer i li fa un quadre amb un turbant i unes arracades de perles. Només se li aprecia una de les arracades. D'aquest detall es deriva el títol de la novel·la.  
    Cal dir que, tot i que el  pintor, el quadre i el seu títol són reals, la història és ficció.
    Existeix també la pel·lícula.
    La lectura d'aquest llibre és recomanable perquè permetrà als lectors endinsar-se en l'art de la pintura i en una història plena de sensibilitat.


    Més informació:

    Recomanat per Bib. Sant Adrià. Sant Adrià del Besòs.

    04/12/2017
  • Tierra de campos

    Tierra de campos

    Trueba, David

    Barcelona : Anagrama, 2017

    En la seva cinquena novel·la, l’escriptor i cineasta David Trueba ens convida a conèixer el recorregut vital de Dani Campos -alies Dani Mosca-, un músic insegur i somiador que s’enfronta a la mort del seu pare. 

    La història ens la explica el propi protagonista al llarg d’un singular viatge en cotxe fúnebre, el que empren per portar les despulles del seu progenitor al seu poble natal amb l’única companyia d’un pintoresc  xofer equatorià que condueix el vehicle. 
    Un trajecte que dóna peu al protagonista a rememorar vivències d'infància i joventut i a veure el seu passat des del revelador mirall de la maduresa, el en qual el comportament del seu pare o la manera d’entendre la vida del seu amic Gus prenen un nou significat. De fet, tot i que la novel·la té un clar protagonista, la narració destaca pel retrat d'alguns del seus personatges secundaris, molt versemblants i propers.
     
    La novel·la és una commovedora biografia sentimental amb inspirades reflexions sobre el pas del temps, la força de l’amor i la mort, el valor de l’amistat, la recerca dels orígens i el sentiment de pertinença. Un relat que destil•la un cert to poètic gràcies a la utilització de lletres i títols de cançons que el protagonista compon per parlar-nos de les seves experiències i que també sap extreure el sentit de l’humor de les situacions més xocants i surrealistes.
     

    Més informació:

    Recomanat per Marta Eiriz. Bib. Llefià-Xavier Soto. Badalona.

    04/12/2017
  • Les Darreres paraules

    Les Darreres paraules

    Riera, Carme

    Barcelona : Edicions 62, 2016

    Premi Sant Joan 2016, Les darreres paraules pren la forma d’un fals “manuscrit” misteriós trobat en un llibreter de vell per l’autora, tal i com s’explica a la introducció. La segona part de la novel·la narra les suposades memòries que l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg dicta en primera persona al seu secretari, Erwin.

    Saber que tinc els dies comptats m’impulsa a ser valent i sincer, a parlar de tot quant no m’he atrevit a revelar a ningú. Si ara que Àustria està en guerra es conegués part del que vull explicar seria titllat d’antipatriota i qui sap si no enviat a la davant d’un escamot d’afusellament, per molt cosí de l’Emperador que i malgrat que estigui molt malalt.

    Utilitzant de manera molt intel·ligent la primera persona, Carme Riera ens apropa a la figura controvertida d’arxiduc. L’obra, en un estil molt àgil, enllaça una agitada vida personal, marcada per unes difícils relacions familiars i una sexualitat dissoluta i contradictòria, amb la història de la fi de la monarquia austro-hongaresa, que va acabar en la primera guerra mundial.

    Més informació:

    Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet

    04/12/2017
  • Selfis

    Selfis

    Ruiz Garzón, Ricard

    Barcelona : Columna, 2017

    Selfis és una novel·la de Ruiz Garzón en associació amb Saïd El Kadaoui, tracta del llenguatge dels joves, els seus interessos i els seus codis. La comunicació entre ells és a partir de l’intercanvi a les xarxes socials. Els temes que els uneix són: la música, les drogues, la immigració, l’amor, l’amistat i el fet de contrastar les diferències culturals dels protagonistes. Apareixen a diferents plataformes que depassen la convenció de la novel·la, en convertir els diàlegs en les entrades a Facebook, twitter, notes de veu mòbil, whatsapp, correu electrònic, etc.  Una acció “work in progress” a tota velocitat  que trenquen de forma sorprenent el sistema de capítols a què estem acostumats. Selfis demostra que per als joves és possible trencar les barreres des d’ espais de comunicació més indirectes, però paradoxalment, sense filtres.

    Més informació:

    Recomanat per Jordi Valls. Bib. Singuerlín - Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet

    04/12/2017
  • El niño al que se le olvidó cómo mirar

    El Niño al que se le olvidó cómo mirar :

    Martos, Juan

    Madrid : La Esfera de los Libros, 2017

    Els trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA) són alteracions del neurodesenvolupament que es caracteritzen per una afectació en la capacitat de comunicació e interacció social, la presència d’un patró de conductes repetitives (interessos restringits, estereotípies, etc.), rigidesa de pensament i una desregulació del perfil sensorial.

    El TEA pot implicar diferents tipus de limitacions a nivell social i discapacitats més o menys greus. Algunes persones afectades poden tenir habilitats especials, com per exemple en l’àmbit artístic o científic.

    Actualment, s’estima que entre 7 i 10 persones de cada 1000 tenen un trastorn de l’espectre de l’autisme. 

    Juan Martos Pérez és director de l’Equipo Deletrea a Madrid, que treballa amb persones autistes. També és professor a la Universidad Autónoma de Madrid, i té moltes publicacions relacionades amb aquest tema. María Llorente també és psicòloga i treballa al mateix centre, està especialitzada en TEA i TEL.

    El llibre vol ser una ajuda a aquells que per motius personals o professionals conviuen amb persones amb trastorns autistes. Segons manifesten els autors, aquest diagnòstic fa que la teva vida “es posi potes enlaire” i cal tenir eines que ajudin a reorganitzar-te. Principalment, aprendre a ser més tolerant i a mirar les persones afectades d’una altra manera, més comprensiva.

    Es presenten els capítols centrats en l’experiència de diversos casos reals, des de nadons, nens i joves, fins a persones adultes. Històries amb noms i cognoms que ens ajuden a comprendre i acceptar aquesta situació d’una forma constructiva, acceptant les peculiaritats de tothom.

    Finalment, es donen algunes claus i consells per afavorir la màxima inclusió d’aquestes persones la vida adulta, ja sigui al món laboral com l’acadèmic. Completa amb una amplia bibliografia.

     

    (Font: Generalitat de Catalunya, Canal salut).

     

     

    Autisme al catàleg

    Autisme – còmics al catàleg

    Autisme – contes infantils al catàleg

    Autisme – novel·les al catàleg

    Autisme – pel·lícules al catàleg

    Autisme – documentals al catàleg

    Autisme – relats personals al catàleg

    Autisme – poesies al catàleg

    Síndrome d’Asperger al catàleg

    Síndrome d’Asperger – contes infantils al catàleg

    Infants autistes al catàleg

    Infants autistes – educació al catàleg

     

    Recursos web recomanats:

    Canal salut Generalitat de Catalunya. 

    Federació d’Autisme Catalunya 

    Federació Catalana d’Autisme i Asperger 

    Aprenem: associació per la inclusió de les persones amb trastorns de l’espectre autista. 

    “Què és la síndrome d’Asperger?” (vídeo) Els Matins TV3. 

    “El laberinto del autismo” (vídeo) Documentos TV, La 2.

     

    Recomanació feta per Núria Ojalvo Leonat. Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès

     

    01/12/2017
  • El Holandés errante, obertura

    El Holandés errante, obertura

    Wagner, Richard,

    London : Decca, cop. 1978

    “Isolda sóc jo”, aquestes van ser les primeres paraules de Mathilde Wesendonck després d’assisitir a la representació de Tristany i Isolda de Wagner. Sembla  efectivament que Wagner es va enamorar desesperadament de Mathilde,  poetessa i dona del  banquer i gran admirador i mecenes seu, Otto Wesendonck. Aquest va oferir a Wagner i a la seva dona Minna Planer allotjament a Zurich en el seu exili d’Alemanya  a conseqüència de l’inestabilitat política i social. Fou en aquesta proximitat a Mathilde que va néixer una passió mútua entre tots dos, una passió que Wagner va poder expressar a través de la gran òpera Tristany i Isolda tot escrivint la música i el text, ja que ell sempre escrivia el text de totes les seves òperes. Wagner va quedar atrapat per l’ extraordinària història d’amor impossible i dramàtic de Tristany i Isolda, aquell romanç medieval que va llegir en la versió del trobador Gottfried von Strassburg del 1210.

    És una òpera basada en el desig, en  l’ amor no natural, aquell amor que  no és d’aquest món i no es pot viure  en aquest món i per això la Mort apareix com a salvació.

    Aquesta és una òpera immensa, que marca un abans i un després en la Història de la Música. Wagner porta la música tonal a límits sorprenents fins al punt que deixa l’harmonia a les portes de la atonalitat, un nou concepte que es desenvoluparà durant el segle XX. Des del  primer acord del Preludi, l’anomenat acord de Tristany, la música crea una intensitat una tensió dramàtica constant que no descansarà fins l’últim acord del tercer acte, quan Isolda mor amb la seva ària “Mort per amor” no és fins aquest moment quan per fi podem descansar i sentir la pau de l’univers. Una tensió harmònica que aconsegueix utilitzant elements cromàtics i una suspensió harmònica constant.

    Una altre element clau de la música de Wagner és l’ús dels leitmotiv, en aquesta òpera se’n reconeixen 21. Són aquestes cèl·lules musicals, petites frases que representen un sentiment, una emoció,  una persona o una acció i que van apareixent durant tota l’òpera. Trobem el del desig, el de la mirada, el del filtre de mort, el del filtre d’amor, el de l’alliberament per la mort...

    Qui no hagi escoltat mai la música de Wagner aquesta és la millor manera d’endinsar-se en un nou llenguatge musical que hipnotitza i atrapa a l’espectador, l’obliga a commoure’s i a no quedar-se indiferent.

    També recomanem la lectura de El Romanç de Tristany i Isolda  escrit per Joseph Bédier amb  traducció al català  de Carles Riba.

     

    Més informació:

    Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

    04/12/2017
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50