Esports

Grans esdeveniments esportius


La XX edició de la Copa Mundial de Futbol de la FIFA.

Brasil acull des de el 12 de juny i fins el dia 13 de juliol la XX Copa del Món de Futbol, anomenada popularment Mundial de Futbol. És la competició més important de futbol i la més representativa del món en la que s'enfronten els equips nacionals membres de la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA).

Serà la segona vegada que aquest esdeveniment esportiu és realitza a Brasil després de la Copa Mundial de Futbol de 1950. La última vegada que aquest torneig es va disputar a l'Americà del Sud va ser a l'any 1978. Ara fa 20 anys que es va celebrar l'últim mundial en terres americanes, i la guanyadora davant Itàlia (en un disputat i avorrit partit) va ser Brasil. Es repetirà la història?

La selecció del Brasil, com a organitzadora de la Copa Mundial de Futbol, és una de les seleccions candidates fermes a guanyar el títol. Té més campionats que cap altre dels combinats participants: 5. La selecció espanyola va ser la guanyadora de l'anterior edició.

Boa sorte! ¡Buena suerte! Bona sort!

Web oficial de la Copa Mundial de la FIFA : Brasil 2014

Altres apartats i notícies sobre l'esdeveniment a la Biblioteca Virtual

Vés al prestatge  ►

Brasil : la selecció amfitriona. Croàcia: una possible sorpresa.

La Copa Mundial de la FIFA Brasil 2014 serà la XX edició de la Copa Mundial de Futbol. Serà la segona vegada que aquest esdeveniment esportiu és realitza a Brasil després de la Copa Mundial de Futbol de 1950. Torna el torneig a l'Amèrica del Sud, l'anterior cop va ser disputat a Argentina l'any 1978.

La selecció de Brasil

El primer partit de la selecció brasilera fou el 1914 enfront l'Exeter City F.C. anglès.

El seleccionador brasiler, Luiz Felipe Scolari, va ser campió de la Copa del Món de Futbol 2002 al capdavant de la selecció brasilera. Va participar en el mundial 2006  al capdavant de la selecció de Portugal. I ara  és el seleccionador de la canarinha.

Els 23 jugadors de la selecció del Brasil per aquest Mundial són:


Porters: Jefferson, Julio César , Victor.
Defenses: Dante, David Luiz , Henrique, Thiago Silva,Dani Alves, Maicon, Marcelo, Maxwell.
Migcampistes: Fernandinho, Hernanes, Luiz Gustavo, Óscar, Paulinho, Ramires, Willian.
Davanters: Bernard, Fred, Hulk , Jô, Neymar.


Neymar com a jugador estrella de la selecció del Brasil, té un repte molt gran: fer arribar la selecció a la final. Totes les esperances s'han posat en ell i haurà de conduir els seus companys als jocs finals on es trobaran a la resta de potències europees i americanes.

Com es pot veure a la llista de participacions i resultats d'aquest combinat als mundials, sempre ha participat, l'ha guanyat cinc vegades i només en tres ocasions ha caigut en la primera ronda.

Superar la barrera dels quarts de final on s'ha acomiadat les dues últimes vegades, no hauria de ser suficient.

Participacions a la copa del món

• 1930 - Primera ronda
• 1934 - Primera ronda
• 1938 - Tercera posició
• 1950 - Finalista
• 1954 - Quarts de final
• 1958 - Campions
• 1962 - Campions
• 1966 - Primera ronda
• 1970 - Campions
• 1974 - Quarta posició
• 1978 - Tercera posició
• 1982 - Segona ronda
• 1986 - Quarts de final
• 1990 - Segona ronda
• 1994 - Campions
• 1998 - Finalista
• 2002 - Campions
• 2006 - Quarts de final
• 2010 - Quarts de final
• 2014 - classificat com a organitzador

El partit inagural

Quan a les 17.00 hores (hora local) del dia 12 de juny comenci a rodar la pilota totes les mirades estaran posades en els jugadors carioques però també en la resta de components de les diverses formacions que entraran en joc poc a poc en els següents dies.

La selecció del Brasil, com a organitzadora de la Copa Mundial de Futbol, és una de les seleccions protagonistes del partit inagural. Debutarà davant de Croàcia; al Arena de São Paulo amb l'obsessió de guanyar i aixecar la copa set partits després a l'estadi de Maracaná, de Rio de Janeiro. Des de 1974 i fins l'any 2006 sempre debutaven els campions de les edicions anteriors (classificats d'ofici per a la fase final). Actualment debuta l'amfitrió (tal com passava a les primeres edicions del mundial) i el campió ha de tornar a lluitar per classificar-se a les eliminatòries prèvies.

La selecció de Croàcia

La història de la selecció de Croàcia esdevé marcada inevitablement per la política. La seva existència es relaciona amb els periodes d'independència d'aquest estat. Així, opta a participar als mundials des de l'any 1990.

L'actual seleccionador és  Kovac. Ha accedit al càrrec al final de la fase de la classificació. Com a jugador va participar en els mundials de 2002 i 2006.

Els 23 jugadors de la selecció del Croàcia per aquest Mundial són:


Porters: Zelenika, Pletikosa, Subasic
Defenses: Prnajic, Corluka, Lovren, Vida, Srna, Vrsaljko, Schildenfeld
Migcampistes: Modric, Vukojevic, Perisic, Brozovic, Badelj, Rakitic, Kovacic, Sammir, 
Davanters: Olic. Eduardo, Mandzukic, Jelavic, Rebic


Les tres participacions anteriors han estat irregulars. Van començar l'any 1998 amb un sorprenent tercer lloc de la mà d'una generació brillant però les dues participacions anteriors van ser molt pobres al caure a la primera fase els anys 2002 i 2006. Per l'anterior fase final no es van classificar.

La veterania de Srna i la qualitat de Rakitic i Modric a la part creadora de l'equip son els punts forts d'aquest combinat que vol passar la primera fase i sommiar amb apropar-se a les fites de l'any 1998.

  • 1994 - No classificat
  • 1998 - Tercera posició 
  • 2002 - Primera fase
  • 2006 - Primera fase
  • 2010 - No classificat
  • 2014 - Classificat

Et proposem 23 documents per llegir durant la competició. Tots aquests títols els trobaràs a la Xarxa de Biblioteques Municipals. Els 20 jugadors de camps corresponen a 20 llibres sobre futbol molt diversos, els 3 porters convocats són les pel·lícules i tenim un entrenador molt especial en forma de recomanació mundialista.


23 documents que trobaràs a les biblioteques (els jugadors convocats)

Jugadors de camp



"La historia de los mundiales"
Brian Glanville


"La historia de los mundiales"
Víctor Giménez


"Cuentos reunidos"
Roberto Fontanarrosa

"Cuentos argentinos"
VV. AA.


"Futbol: una religión en busca de Dios"
Manuel V. Montalbán


"Tres actos y dos partes"
Giorgio Faletti


"Fiebre en las gradas"
Nick Hornby


"Saber perder"
David Trueba


"Tenim un nom"
Vicenç Villatoro


"Futbol mi filosofía"
Johann Cruyff


"El meu partit"
Carles Puyol


"Pep Guardiola"
Guillem Balagué


"Aquella edad inolvidable"
Ramón Pinilla


"El mundo en un balón"
Franklin Foer

"Irse a Madrid"
Manuel Jabois
         


"Fútbol"
Osvaldo Soriano

Porters


"Puro fútbol"
Roberto Fontanarrosa


"El fútbol a sol y sombra"
Eduardo Galeano


"Épica y lírica del fútbol"
Julián G. Candau

 


"Dios es redondo"
Juan Villoro

"Buscando a Eric"

"Días de fútbol"
 

"Evasión o victoria"
 


 
 

 

Recomanació especial, (l'entrenador):

 

El Gran libro de los mundiales

Radnedge, Keir
Barcelona : Folio, cop. 2006

 

Després del popular Waka waka, Brasil ho té difícil per trobar un himne que esdevingui, també, la cançó de l'estiu. Ara que es disputa la primera fase del Mundial de Futbol 2014, us recomanem un llibre sobre aquesta competició, la màxima de l'esport rei, que permet conèixer-ne els orígens i la seva evolució, condicionada no tan sols per l'aparició de grans esportistes com Pelé, Maradona o Cruyff, sinó també per fets històrics com la Segona Guerra Mundial, la crisi econòmica dels anys 30 i, naturalment, la invenció de la televisió en color.

Kair Radnedge recull en aquest llibre des del primer Mundial, celebrat a Uruguai el 1930, fins al Mundial de Japó de 2002. Després van venir els mundials de Corea (2006) i Sud-àfrica (2010).  El gran libro de los Mundiales és especial per tota la documentació que aporta: fotografies, segells commemoratius, postals, cromos, reproduccions d'entrades, etc... el valor afegit d'aquest llibre és, sens dubte, el seu material d'acompanyament. 

Més informació:

Com és el llibre que recomanem?

Recursos web:

El trofeu.

La Copa del Món, és el trofeu que reben els guanyadors de la Copa Mundial de la FIFADes de que es va iniciar aquest campionat, són dues les copes que s'han utilitzat, el Trofeu Jules Rimet (de 1930 a 1970), i el Trofeu de la Copa Mundial de la FIFA (de 1974 fins l'actualitat).

El Trofeu Jules Rimet, que rep aquest nom en honor al fundador de la Copa Mundial de la FIFA, va ser un encàrrec a l'escultor Abel Lafleur. Estava feta d'or amb una base de pedres semiprecioses, i representava a Niké,  la deessa grega de la victòria.

Durant uns anys, les regles de la FIFA permetien que el país que guanyés tres Copes, es podia quedar el trofeu en propietat, i com Brasil va guanyar tres campionats, es va quedar amb la copa en 1970.

 

Així que la FIFA, va tenir que encarregar un nou trofeu per al mundial de 1974, i va ser escollida la dissenyada per Silvio Gazzaniga. Està feta d'or de 18 quirats amb una base de malaquita, i representa dues figures humanes que sostenen la Terra.

Però les regles de la FIFA van canviar, i ja no és possible quedar-se la Copa en propietat, però sí  que s'inscriuen a la seva base, les seleccions guanyadores. Per tant, el que reben els guanyadors del mundial, és  una reproducció de la Copa. 

La pilota oficial.

Un element sense el qual no pot haver-hi futbol, és la pilota. Aquesta ha anat evolucionant molt al llarg del segle XX. Al principi era fosca, de cuir i molt menys tova. En l'actualitat les grans marques comercials com Adidas i Nike suministren el materials dels esdeveniments més importants a nivell mundials. Aquesta tendència també es fa palesa als mundials de futbol. A continuació trobareu una sèrie de pilotes oficials d'aquestes competicions ordenades des de les més noves a les més antigues. Aquesta personalització esdevé a l'edició actual del Mundial en l'aparició del Brazuca (a la fotografia més gran)

Les pilotes del segle XXI ténen com a principal característica la seva lleugeresa. Han evolucionat moltíssim en relació a les del segle passat. El seu disseny és molt trencador amb el passat. A més de Brazuca, Jabulani va ser la protagonista a l'edició anterior, a l'any 2006 la pilota es deia Teamgeist i a Corea i Japó la protagonista va ser Fevernova.

Als anys 80 i 90 del segle passat els balons oficials eren molt semblants entre si però incorporaven petits detalls que feien alusió al país organitzador. Els seus noms també es feien resó d'alguns motius especials dels amfitrions. Entre l'any 1998 i 1978 i d'esquerra a dreta els noms de les pilotes oficials dels Campionats del Món són: Tricolore, Questra, Etrusco, Azteca i Tango en dues edicions consecutives.

I per últim presentem una pilota de cadascuna de les dècades anteriors amb edicions de la Copa del Món. De més nova a més antiga tenim representades les dècades dels anys 70,60, 50 i 30. La Segona Guerra Mundial va provocar que no hi hagués cap torneig a la dècada dels anys 40. La pilota de l'any 1974 comença a evolucionar cap a les actuals però la resta presenta dissenys poc atractius i eren d'una gran duresa.

Mascotes dels països organitzadors de les edicions anteriors

El país que organitza un mundial de futbol, té molta feina a fer abans que aquest  comenci , i una d'elles és escollir i dissenyar la "mascota" que el representarà. Normalment és un personatge que simbolitza alguna característica del país amfitrió, i pot ser un animal, una persona, una fruita ...

No tots els mundials han tingut mascota, va ser a partir del mundial d'Anglaterra de l'any 1966 que es va crear aquest símbol, des d'aquell moment les succesives celebracions n'han tingut.

Predominen els animals ja que en realitat, una mascota és un animal domèstic que conviu amb els humans.  Els països que han tingut una mascota inspirada en algun animal, han estat Anglaterra (1966), en Willie (un lleó);  Estats Units (1994) ha tingut a Striker, (un gos); França (1998), va tenir  Footix, (un gall); Alemanya (2006) a Goleo, (un altre lleó);  Sudàfrica (2010) a Zakumi, (un lleopard). I finalment, la mascota del mundial de Brasil, també és un animal, en Fuleco, un armadillo en perill d'extinció.

Tres són els països que han utilitzat persones com a mascotes, Mèxic (1970), va tenir a Juanito,( un nen). Alemanya /1974), va innovar amb l'aparició de dues mascotes, en Tip i Tap, (dos nens). Argentina (1978) comptava amb Mundialito, (un "gaucho").

Només dues, són les mascotes inspirades en fruites o verdures, la del mundial d'Espanya de 1982, en Naranjito, (una taronja), i la de Mèxic (1986) Pique, un "chile jalapeño".

Finalment, hi ha dos mundials que han utilitzat unes mascotes una mica estranyes. Italia (1990), en  Ciao, una mena de figura mecànica amb els colors de la bandera italiana, i Japon i Corea del Sur (2002), amb Ato, Kaz i Nik, un entrenador i dos futbolistes fets d'energia.

Viatja a cada país de la mà de la seva mascota.


"Anglaterra 1966" Willie (lleó)


"México 1970 Juanito (nen) 


"Alemania 1974 Tip i Tap (nens)

"Argentina 1978" Gaucho (nen)


"Espanya 1982"
Naranjito (vegetal)


"Mexico 1986"
Pique (vegetal)


"Itàlia 1990"
Ciao 


"Estats Units 1994"
Striker (animal)


"França 1998 "
Footix (animal) 


"Japó i Corea 2002"
Ato, Kaz i Nik


"Alemanya 2006"
Goleo (animal)


"Sudàfrica 2010"
Zakumi (animal)

Si cliques les fotografies de les mascotes trobaràs una sorpresa. Un enllaç a una guia turística de cadascun dels països organitzadors per coneixer-los millor.

Brasil 2014

Per últim aquí tens en Fuleco l'armadillo ecologista que representarà al Brasil. A la web del campionat pots saber moltes coses sobre ell.

Web de la FIFA, sobre la mascota.

Bon mundial, i que guanyi la copa el millor!

Et presentem 6 jugadors que han estat molt importants a les últimes fases finals de la Copa del Món. Alguns d'ells ja s'han retirat de la pràctica activa, altres esperen potser la seva última oportunitat de tornar a brillar a una fase final i la resta encara són joves.

Sis campions de diferents nacions que en la majoria dels casos han conduit a les seves seleccions fins a la glòria de ser les millors del món.

Iniesta Luján, Andrés

Nascut a Fuentealbilla (Albacete) el 1984, és un jugador de futbol polivalent que pot ocupar diverses posicions a la davantera o al mig del camp. Habitual de les alineacions ideals i de les candidatures a millor jugador, ha guanyat tots els títols possibles amb el seu club, el F.C. Barcelona, i la selecció espanyola on ha les tres últimes edicions del Campionat mundial. Va ser a la de 2010 on va fer el gol decisiu a la final davant Holanda.

Messi, Lionnel

Néix a Rosario, (Argentina, 24 de juny de 1987), és un futbolista argentí que juga al FC Barcelona i a la selecció d'Argentina.

Es va formar a les categories inferiors de Newell's Old Boys, i més tard a La Masia del Barça, on va arribar amb l'edat de 13 anys. Va debutar amb el primer equip en un partit oficial a la temporada 2004-2005 i va començar a destacar la temporada següent.

Amb el pas del temps i amb els mèrits assolits, molts consideren que Messi és el millor jugador de la història del futbol. Els anys 2009, 2010, 2011 i 2012 va rebre la Pilota d'Or, convertint-se en el primer jugador format al planter del Barça en guanyar aquest guardó i en assolir-lo quatre anys seguits. En el seu palmarès figura el campionat del món sub- 20 amb Argentina, i amb el FC Barcelona, des de l'any 2005, tres vegades la Champions, dues Supercopes d'Europa i el Mundial de Clubs, sis lligues espanyoles, sis Supercopes, una Copa Catalunya i dues Copes del Rei. La selecció és la seva asignatura pendent. Aquest any 2014 es presenta una gran oportunitat per intentar arribar  a la final. A 2006 el seu paper va ser testimonial jugant de suplent partits importants. A Sudàfrica no va destacar.

Pirlo, Andrea

Veterà jugador italià que ha fet carrera bàsicament al Milà AC i en els últims temps a la Juventus. Té una amplia presència a la selecció nacional amb la participació en tres copes mundials. Va ser el cervell de la guanyadora (contra pronóstic) de l'edició 2006 i quan es tenien grans expectatives a la següent edició no va poder contribuir a millorar l'última posició d'un fàcil primer. Va arribar lesionat i només va jugar un últim partit intrascendent. A Brasil 2014 té la seva última gran oportunitat.

Ronaldo Luis Nazário de Lima

Excelent davanter brasiler que va fer-se conegut amb una temporada excelent jugant amb el FC Barcelona i que va seguir la seva carrera a l'Inter de Milà i el Reial Madrid. Ha participat en quatre edicions de la Copa Mundial. A l'any 1994 no va jugar cap minut. Als dos següents mundials es la figura de la seva selecció arribant a ser finalistes i campions respectivament. A Alemanya 2006 van caure a quarts de final.

Xavi Hernàndez Creus

Nascut a Terrassa el 1980, és el jugador que més partits oficials ha disputat en la història del F.C. Barcelona i també el que més títols ha guanyat. Xavi és un migcampista organitzador, amb una gran visió de joc, que li ha valgut esser el primer català votat entre els tres primers al Baló d'or en diverses ocasions. Té una gran trajectoria amb la selecció, disputant quatre mundials diferents entre 2002 i 2014. Va ser campió del món l'any 2010 encara que la resta de participacions han acabat en quarts de final, vuitens de final i la recent eliminació davant Xile a Brasil en la primera fase.

Zinedine, Zidane

Nascut a Marsella l'any 1972 és un ex-futbolista francès. És considerat per molts el millor futbolista dels anys 90, així com un dels millors jugadors de futbol de tots els temps. Des del juny del 2013 és el segon entrenador del Real Madrid.

Amb la seva selecció ha tingut moments molt brillants. Amb tres fases finals disputades guanyen la primera a casa l'any 1998 amb ell com a figura de l'equip. Van decebre al mundial següent quedant eliminats. I ja veterà a l'any 2006 va sorprendre a tothom conduint la seva selecció a les portes d'un èxit que aconsegueix finalment Itàlia.

A LES BIBLIOTEQUES TROBARÀS

 

Des de el partit inagural a Sao Paulo, la ciutat més gran del país al nou i inacabat estadi d'Arena de Corinthians fins a arribar a la final del campionat 10 estadis més aculliren diversos partits del torneig.

Maqueta de l'estadi, disposa de grades temporals que només s'utilitzaran al Mundial.

Hi ha 10 ciutats més amb 10 construccions diferents que també organitzaran partits d'aquest campionat. Són les següents per ordre d'aparició de les fotografies: Aderaldo Placido Castelo a Fortaleza, Arena Mineirao a Belo Horizonte, Arena da Amazonia a Manaus ,Arena de Pantanal a Cuiaba ,Arena da Baixada a Curitiba,  , Estadi Mané Garrincha a Brasilia, Arena das Dunas a Natal, Estadi Beira Rio a Porto Alegre, Fontenova  a Salvador de Bahia i Itaipava Arena Pernambuco a Recife.

Fa 64 anys Maracanà va rebre 200 000 espectadors per presenciar la Final del Mundial de 1950. Totalment remodelat serà la seu de la final d'aquesta edició.

Continua el Mundial de Brasil, una competició plena de sorpreses, on les anècdotes és succeeixen, on a cada racó del país es respira Mundial i per tant una festa a ritme de samba.

Alegries i decepcions de la primera fase

El cicle de "La Roja" ha arribat al seu final amb la derrota contra Xile per 0 a 2 i la del dia 13 de juny contra Holanda 1 a 5. Espanya no arriba a vuitens, com va passar al Mundial de l'any 1998 que és va disputar a França. Pots llegir la notícia sencera de l'eliminació de "La roja" aquí.

Si la selecció d'Espanya va ser la primera de les favorites en fer les maletes el dia 13 de juny, unes quantes favorites van seguir el mateix camí, totes seleccions europees. Itàlia, Anglaterra, Portugal no han passat la primera fase. La caiguda de Rússia en benefici d'Algèria també ha esdevingut una gran sorpresa.

Les altres seleccions caigudes al contrari d'Espanya encara podien salvar-se a la última jornada encara que la única que depenia de si mateixa era Itàlia que havia de guanyar a l'Uruguai. No ho va fer i això va comdenar també a una decebedora Anglaterra que només feia un punt a l'últim moment davant la nova sensació del torneig: Costa Rica.

Amb tres campions mundials fora arribava el torn dels dos últims grups el dia 26 de juny. Portugal aconseguia una victoria estèril davant Ghana i Rússia no guanyava a Algèria fent que aquesta fos la segona selecció africana que es plantava a vuitens juntament a Nigèria.

Els vuitens de final

Històricament els mundials disputats a Europa els guanyen equips europeus i els que transcorren a terres americanes són pels equips sudamericans.

Aquesta edició ha començat amb un fort domini americà. De les 10 seleccions americanes i 14 europees que prenien part del torneig,  han aconseguit passar a la segona fase 8 i 6 combinats respectivament.

Els primers partits eliminatoris han estat molt igualats. Només tres partits s'han resolt en 90 minuts. Tan sols Colòmbia ha guanyat amb facilitat el seu partit davant Uruguai. França va derrotar Nigèria als últims minuts i Holanda va capgirar el marcador al descompte quan Mèxic ja es veia a la següent ronda.

Brasil i Costa Rica han necessitat els penals per passar davant Xile i Grècia i Alemanya, Argentina i Bèlgica han hagut d'esperar a la prorroga per imposar-se a Algèria, Suïssa i EEUU respectivament.

La última setmana del mundial.

Finalment Alemanya, Argentina, Brasil i Holanda aspiren a ser les campiones del món. En uns quarts de final avorrits i plens de precaucions defensives han aconseguit guanyar els seus encreuaments amb grans dificultats i uns resultats molt curts.

Alemanya i Argentina han arribat a la final de la Copa del Món de maneres be diferents. Argentina ha seguit amb la seva fiabilitat defensiva, per passar davant Holanda en un avorrit partit per penals. Alemanya ha fet història. Ha guanyat a Brasil per set gols a un en una autèntica exhibició. Amb el temps serà un dels més memorables moments de la història de l'esport.

S'ha reeditat la final d'Itàlia 90 i com aquella ocasió ha tornat a guanyar Alemanya.

The most borrowed
De l'hort a la biblioteca
eBiblio. Ebook lending





 

Bookmobile's autumn campaign
Virtual interviews
The Book Club
Municipal Libraries Network
   Facebook   Youtube  Twitter  Instagram  
Get the library card Online procedures Catalog Find a libraryAsk a LibrarianSubscribe to newslettersGenius Biblioteca Infantil