Enmarcat en la secció Amerikana Docs, “Kate plays Christine” és un documental sobre l’actriu Kate Lyn Sheil preparant el seu paper de Christine Chubbuck, una presentadora de televisió local que es va suïcidar en directe l’any 1974. El que ens presenta la pel·lícula, doncs, és la doble construcció d’un personatge: per un costat el que ha de crear l’actriu, vestint la roba de l’època, bronzejant-se, canviant el color dels ulls amb lents de contacte i el seu cabell per una perruca; per l’altre costat, el de la persona real que dona lloc a la història, una Christine Chubbuck a la que només coneixerem per les entrevistes que l’actriu fa a les persones que alguna vegada van tenir contacte amb ella.

Aquí rau el problema . De totes les entrevistes que realitza, pràcticament ningú va arribar a conèixer-la de veritat; o bé parlen d’oïdes, o van arribar més tard al lloc on treballen, o directament no saben de qui els parla. La presència de la Christine és més la d’un fantasma que el d’una persona real, i només cap al final coneixerem dues persones que la van tractar, i la veurem en una gravació durant escassos segons.

El material amb que compta l’actriu és llavors fragmentari i incomplert, i és per això que tot es converteix en ficció. La suposada pel·lícula per la qual es prepara, i de la que veiem escenes, sembla un culebrot de baixa categoria. Les interpretacions, inclosa la de la protagonista, són horribles. La transformació de l’actriu és insuficient. I, al final, la sensació és que el que hem vist no és una actriu preparant un paper, sinó a una actriu fent d’actriu que prepara un paper.

Si aquesta era la intenció del director, cal dir que compleix amb escreix. Hi ha moments intensos, especialment en algunes de les entrevistes, quan gent que no coneixien el personatge real són capaços d’emocionar-se recordant-la. I la reivindicació final, un trencament en tota regla de les normes del joc, és un regal a la memòria de la Christine.