Guies de lectura

Luigi Pirandello en cinc obres de teatre i dues novel·les

Luigi Pirandello en cinc obres de teatre i dues novel·les

Luigi Pirandello (Agrigent, Sicília, 1867 - Roma, 1936), és un autor conegut i reconegut com a dramaturg italià del període d'entreguerres, però no ho és tant per la seva obra poètica i narrativa, tot i que, tant en els seus relats breus, com en les seves novel·les, sobretot "Un, ningú i cent mil"(1926) i “El difunt Mattia Pascal”(1904) que va suposar un gran èxit en el moment de la seva publicació per capítols a la revista “Nuova Antologia”, i en els seus assaigs, “Arte e Scienza” i “L’ummorismo”, es troben les claus i els accents del que serà la seva exitosa producció teatral posterior.

Va estudiar a les universitats de Roma i Bonn i va exercir de professor de literatura italiana però la creixent reputació com a escriptor li va permetre dedicar-se completament a la seva carrera literària.

En el terreny personal el dramaturg italià va patir pel seu amor platònic no correspost cap a la seva  musa, l'actriu de la seva companyia Marta Abba i per la greu malaltia mental de la seva dona Antonietta Portolano, d’aquest capítol vivencial prové la desmitificació del matrimoni a algunes de les seves obres.

Es va fer mundialment conegut el 1921, arran de la publicació de “Sis personatges en busca d'autor” (1921). La producció teatral de Pirandello reflecteix les seves idees filosòfiques com l'existència d'un arrelat conflicte entre els instints i la raó, que empeny les persones a una vida plena de grotesques incoherències. Els seus personatges solen ser de classe social obrera: professors, propietaris de pensions i capellans, etc..

Com a dramaturg, la seva gran innovació va ser la tècnica del "teatre dins del teatre" expressada fonamentalment en la trilogia “Sei personaggi in cerca d‘autore” (1921), “Ciascuno a suo modo” (1923) i “Questa sera si recita a soggetto” (1928-29)

Revolucionari de l'escena, va analitzar com ningú el tema de la màscara, de la hipocresia social, la fragmentació de la personalitat o l'anàlisi de l'inconscient, i tot això amb una ambigua relació amb les avantguardes i el rebuig al realisme. Va exercir una gran influència en alliberar al teatre contemporani de les desgastades convencions que el regien, i preparar el camí al pessimisme existencialista de Jean Anouilh i Jean-Paul Sartre, així com a les comèdies absurdes d’Eugène Ionesco i Samuel Beckett, i al teatre en vers, de caràcter religiós, de T.S. Eliot.

El 9 de novembre de 1934 va rebre el Premio Nobel de literatura per la seva "renovació audaç i brillant del drama i l'escenari". Va morir a Roma el 10 de desembre de 1936.

“La naturalesa fa servir la imaginació humana per aixecar l'obra de la creació a nivells encara més alts”

Luigi Pirandello

Date created: 28/06/2017

Last updated: 08/04/2019

1. Obres de teatre

 Aquesta nit improvisem
Aquesta nit improvisem
Pirandello, Luigi,  
Barcelona : Institut del Teatre, 1996

En aquesta obra de teatre, Pirandello intercala en l'argument propi de la peça teatral una situació molt particular: el director de l'obra, el Dr Hinkfuss, exhorta els actors a improvisar, és a dir a prendre el text original tan sols com una mera guia a partir de la qual desenvolupar la "veritable" obra, producte de la seva pròpia inventiva. La tesi primordial del Dr Hinkfuss sosté que el text original, com tota obra ja escrita (conclusa) representa una construcció inert, la qual només recobra vida en ser actuada i reinterpretada per algú. En aquest sentit, Hinkfuss afirma que el seu pensament es basa simplement en la fórmula de la vida: l'alternança entre permanència (text escrit) i esdevenir (text actuat). Els actors, els qui es mostren sorpresos per l'originalitat de la proposta, es resisteixen inicialment a posar-la en pràctica, més després de superar la seva convencionalisme, aconsegueixen desenvolupar una improvisada i reeixida representació.

 Els Gegants de la muntanya :
Els Gegants de la muntanya :
Pirandello, Luigi,  
[Barcelona] : Teatre Nacional de Catalunya, 1999

És l'obra teatral testamentària de Pirandello, inconclusa (a causa de la seva mort en 1936), en la qual s'agrupen tots els estils possibles: drama, pantomima, son, poesia ... Una obra metafòrica, on Pirandello ens parla de la mort de l'art del teatre a través dels gegants, brutals i insensibles, donant pistes en l'obra del que per a ell són els feixistes (que en aquell moment governaven Itàlia), que van preferir el cinematògraf al teatre.

 L'Home, la bèstia i la virtut
L'Home, la bèstia i la virtut
Pirandello, Luigi,  
Alzira : Bromera, 2001

Paolino és un professor respectable que amaga un secret: està enamorat de la senyora Perella, la mare d’un dels seus alumnes, casada amb un marit que duu una doble vida quan no és a la ciutat. Quan la dona descobreix que està encinta de Paolino, aquest, per evitar l’escàndol, es veurà obligat a organitzar una trobada eròtica entre la muller i el marit, un mariner rude com un animal que fa anys que defuig els seus deures conjugals. Paolino, el mariner i la senyora Perella, o el que és el mateix, l’home, la bèstia i la virtut viuran, aquell vespre, un sopar inoblidable.

 Sis personatges en cerca d'autor
Sis personatges en cerca d'autor
Pirandello, Luigi,  
Barcelona : Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2016

L’equip actors d'una obra de teatre es veu confrontat per l'arribada inesperada de sis personatges desconeguts. L'obra que estan assajant és una obra de Pirandello. Els personatges comencen a narrar el seu propi drama dins el teatre i intenten convèncer el director de posar les seves vides en escena. El director, al principi els titlla de bojos, però a poc a poc l'argument el va convencent i acaba molt interessat en l'obra dramàtica d'aquests sis personatges, que són una família completa: pare, mare i quatre fills. Els sis van narrant el drama de les seves vides i les emocions van esclatant a mesura que transcorre la narració. Sense adonar-se'n, s'han apoderat de l'escenari i estan tots representant les obres de les seves vides.

 Sis personatges en cerca d'autor ;
Sis personatges en cerca d'autor ;
Pirandello, Luigi, , Pirandello, Luigi,  
Barcelona : "La Caixa", 1991

Un aristòcrata italià del segle XX, mentre interpreta a l'Emperador Enric IV d'Alemanya en una cavalcada de carnaval, pateix una traumàtica caiguda del seu cavall, quedant fixat en aquesta personalitat. Després de vint anys, un grup d'amics, acompanyats per un psiquiatre, es presenten a la residència en la qual Enric IV segueix representant, amb el vestuari, l'escenografia i els personatges d'època, la seva comèdia de glòries i humiliacions. El seu propòsit és intentar una curació mitjançant un xoc en la consciència i en la memòria del malalt.

Back to top