Cinema

Cinema en sèrie

Ves a la oficina  ►
Torna al prestatge  ►

Continguts anteriors  ►

Mad men (continuació)
 

Atenció, espòilers: es desvetllen trames i situacions de Mad Men fins a la quarta temporada, i també d'altres sèries.

  • Nosaltres venim d'aquí

Som a principis dels anys 60. Es publiquen els primers estudis científics que relacionen la persuasió i la publicitat des del punt de vista psicològic. Les agències de publicitat comencen a incorporar psicòlegs als equips creatius perquè s'adonen d'un fet fonamental: els productes els compren persones, persones que no són iguals a altres persones, i que es mouen –i compren- per impulsos que, a vegades, no tenen res a veure amb el producte en sí, si no pel que simbolitza. Neix la classificació dels individus per grups i la personalització dels productes i neix, també, la publicitat tal com l'entenem avui.

A partir de llavors, els missatges no només contindran referències al que volem , si no també al que desitgem. Els productes ja no són només productes: són aliats per a la vida que volem portar, símbols del nostre estatus, la imatge de nosaltres que volem donar al món, el mitjà per aconseguir els nostres fins. Neix el relat de les nostres vides centrat en el consum d'objectes que ja no són objectes, si no idees i desitjos.

Ara que aquest model sembla que s'acaba, resulta curiós constatar com una sèrie basada en les peripècies d'un grup de publicistes a la Nova York dels seixantes ens pot atreure tant. I la explicació és que ens mostra, molt clarament, d'on venim.

 

  • Un èxit des del principi

La sèrie Mad Men es va estrenar el 19 de Juliol de 2007 al canal per cable AMC, responsable de la emissió de sèries com Breaking Bad o The walking dead. Produïda per Lionsgate Television i escrita per Matthew Weiner, la sèrie explica les vicissituds del cap creatiu de l'agència de publicitat Sterling Cooper, radicada a Madison Avenue (el carrer de les agències de publicitat de Nova York), i dels seus companys d'oficina.

La sèrie va aconseguir un èxit immediat des del principi, tant de públic com de crítica, que n'ha aclamat tant l'estètica com la veracitat històrica, els guions i les actuacions. Fins al moment cada temporada ha guanyat el premi Emmy a millor sèrie dramàtica, elevant-se el total de premis aconseguits a quinze Emmys i quatre Globus d'Or. El passat març va començar la emissió de la cinquena temporada als Estats Units.

  • El secret?

Què té aquesta sèrie que tothom diu que mira per tenir tant d'èxit?

Sense dubte la crítica té raó quan elogia l'estètica o la veracitat històrica. A banda de recrear fidelment escenaris i vestuaris dels seixanta, el mateix desenvolupament de la trama ens porta a reviure esdeveniments històrics clau del segle: les eleccions del 1960 entre Nixon i Kennedy, l'aprovació de la píndola antiembaràs, la mort de Marilyn Monroe, l'assassinat de Kennedy, el concert dels Beatles a Nova York, les primeres reivindicacions dels drets civils al Sud...

Els personatges viuen col·lectivament o individualment aquests fets, sovint relacionant-los amb les seves pròpies vides, com quan tota l'agència resta pendent del resultat de la nit de les eleccions. O com quan una campanya ja elaborada s'ha de canviar per la mort de Marilyn, que afecta especialment el personal femení, que s'emmirallava en l'actriu. O com quan Don Draper, en un intent per reconciliar-se amb la seva filla Sally li regalarà una entrada pel concert dels Beatles (no cal dir que els crits de la nena se sentiran fins a la costa oest).

Aquests i altres esdeveniments apareixen a la trama, però mai de forma gratuïta, perquè Mad Men pot presumir de tenir uns dels guions més intel·ligents de la història de la TV. Són incomptables els episodis que podem considerar obres mestres narratives, on tota escena te un per què, uns diàlegs immillorables i unes actuacions fora de sèrie. I a això hi contribueixen, de manera decisiva, un conjunt d'actors en estat de gràcia. Sempre es diu que tota sèrie té un o dos secundaris de luxe; bé, a Mad Men tots els secundaris són de luxe.

Torna a l'oficina  ►


 

 

  • Els personatges: un microcosmos de la societat americana

 

La sèrie gira al voltant de Don Draper, els companys de l'agència de publicitat, els seus caps, els clients i la seva família. Us els presentem un per un, en forma de "quí és quí" a Mad Men.

Don Draper

Don Draper: el cap de tot això (Jon Hamm

Don Draper és el director creatiu de l'agència fictícia Sterling Cooper, està casat amb Betty i te tres fills, amb el que simbolitza l'home d'èxit dels feliços seixantes. L'únic que Don Draper en realitat es diu Dick Whitman, ja que es va apropiar del nom d'un company soldat mort a Corea per poder desertar de la guerra. Clar que la seva dona no ho sap, això, ni els seus companys a l'agència. De fet, només ho sap la dona del Draper real, amb qui manté una relació més semblant a una família que amb la seva pròpia família, i de qui tothom ignora l'existència.

Així doncs tenim un heroi contradictori, Per un costat és un home brillant, constant, treballador, que ha aconseguit l'èxit pels seus propis mitjans, que estima la seva família, respectat en la professió, veí exemplar i model per a la societat. Per l'altre costat, viu en la mentida permanent de mantenir una personalitat que no és la seva, és fill d'una prostituta morta en el part, va fugir de casa seva quan un cavall va matar el pare d'una coça, enganya sistemàticament la seva dona amb totes les que se li posen a tir, és manipulador en el tracte amb els altres, maligne quan li convé, i especialment destre en buscar només el propi benefici.

 

 

En resum, podríem dir que Draper és el típic canalla encantador que val més tenir com amic que com enemic, però és que el personatge és capaç d'anar encara més enllà. És un home sense formació, però s'interessa i capta com ningú els canvis socials que es produeixen al seu voltant, i estem parlant dels seixantes, des de la cultura beat a l'alliberament de la dona. L' exemple més paradigmàtic de les seves contradiccions és la relació que manté amb Peggy Olson; serà el primer de reconèixer-li el talent i donar-li un lloc com a creativa a l'agència,  per tot seguit utilitzar-la de la manera més masclista i barroera.

L'actor Jon Hamm havia aparegut a forces sèries de televisió abans d'encarnar Don Draper, però sempre amb petits papers molt secundaris (a Ally McBeal, Providence, Las chicas Gilmore, Embrujadas, CSI Miami, Numb3ers, The unit, Rockefeller Plaza) i com a curiositat va posar veu a l'ogre Brogan de "Shrek, felices para siempre". 

Torna a l'oficina  ►

 

Roger Sterling

Roger Sterling: un bon vivant (John Slattery)

Sense dubte Roger Sterling és el personatge que més bé vesteix de Mad Men, o almenys, al que més bé li queden les americanes. Roger està fet per viure la vida, no per treballar, així que la seva feina a l'agència és la de treballar-se els clients: portar-los a sopar, aconseguir-los les millor entrades dels espectacles i, si convé, companyia femenina. De mentre ell fa la "feina" no s'estarà de viure el millor possible, fins que el cor li digui prou i pateixi uns quants infarts. Pel mig tindrà temps de fer-li un fill a Joan, la cap de secretàries.

 

 

L'actor John Slattery ha aparegut a pel·lícules com "City Hall. La sombra de la corrupción", "Traffic", "9 días", "La sonrisa de Mona Lisa", "Banderas de nuestros padres" o "La guerra de Charlie Wilson", i en forces sèries de televisió (va ser un marit fugaç de Gabrielle Solís a "Mujeres Desesperadas").

Torna a l'oficina  ►

 

Peggy Olson

Peggy Olson: l'alliberament femení (Elisabeth Moss)

Peggy comença com a secretària de Don Draper a l'agència, però el seu talent creatiu fa que ben aviat es guanyi un lloc a l'equip. Promocionada pel seu cap, es debat entre la fidelitat que li deu i el rebuig que li provoca. Per altra banda és una dona amb idees molt clares de cap a on ha d'enfocar la seva vida, tot i relliscades com la de l'executiu de comptes Peter Campbell, amb el resultat d'un fill que donarà en adopció. Peggy es debat entre la dona alliberada que vol ser i les convencions de la societat masclista en la que viu.

 

 

La jove actriu Elisabeth Moss havia aparegut a "El ala Oeste de la Casa Blanca" en el paper de Zoey Bartlet i en algun capítol de "Ley y Orden", "Anatomía de Grey" i "Entre fantasmas".

Torna a l'oficina  ►

 

Peter Campbell

Peter Campbell: ambició sense límits (Vincent Kartheiser)

En totes les oficines n'hi ha un: el trepa. Fill de casa bona (el seu pare és el fabricant de Clearasil), Peter Campbell arriba per recomanació a l'agència i exerceix d'executiu de comptes, o el que és el mateix, el paper que fa Roger Sterling però amb menys mitjans i clients més petits. El problema és la seva extraordinària ambició, que fa que mai en tingui prou de la feina, de la família, de les relacions o dels diners. El seu costat fosc es manifesta amb les dones, amb un punt de sadisme que el fa encara més repulsiu.

Vincent Kartheiser havia aparegut fugaçment a "Urgencias" i feia de Connor a Ángel.

 

 

Torna a l'oficina  ►

 

 

Betty Draper

Betty Draper: la perfecta dona del seu marit (January Jones)

Si Don Draper encarna el perfecte marit dels seixantes, necessita la dona perfecta al seu costat. Betty Draper és la mestressa de casa de l'època: faldilles volades de colors clars, ni un cabell fora de lloc, filla de matrimoni blanc, anglosaxó i protestant, cuinera de pastissos de poma... La imatge idíl·lica s'esfondrarà tan aviat com comencin els dubtes sobre la seva vida: les amants del marit, les seves pròpies necessitats, el passat fosc de Don o la seva insatisfacció seran massa per mantenir el matrimoni dret.

January Jones ha aparegut més en pel·lícules que en sèries de TV, entre d'altres "Full Frontal", "Ejecutivo agresivo", "American Pie, menuda boda!", "Love Actually", "Radio encubierta" i la més recent "X-Men. Primera generación" o encarnava la maligna Emma Frost.

 

Joan Holloway

Joan Holloway: la bomba eficient (Christina Hendricks)

La cap de secretàries de Sterling & Cooper (i després de Sterling, Cooper, Draper & Pryce) és la eficiència personificada: controla les agendes dels caps i executius, fa que totes treballin com a boges i se centrin només en la feina, para els peus als creatius si convé i és el somriure amable que rep els clients. I també és la posseïdora d'un cos voluptuós, l'amant ocasional de Roger Sterling, una dona més valorada pel seu cos que per la seva eficiència i amb força mala sort amb les parelles.

Christina Hendricks havia aparegut a forces sèries televisives abans de Mad Men (Urgencias, Caso abierto, Sin rastro) i recentment en un paper secundari a Drive, el thriller de Nicholas Winding.

 

 

Lane Pryce

Lane Pryce: flegma britànica (Jared Harris)

Quan Sterling & Cooper és adquirida per l'agència britànica Putnam, Powell & Lowe, Lane Pryce és el nostre Englishman in New York, un executiu encarregat de retallar despeses i fiscalitzar els comptes de la companyia. Tot i el seu caràcter introspectiu i flegmàtic, se'ns revelarà com a home d'acció quan sigui l'hora de decidir el seu destí i no dubtarà a separar-se i embarcar-se en un nou negoci. I és que, carai, en el fons Nova York li agrada!

Jared Harris és fill del primer matrimoni de Richard Harris, un sòlid actor de la Royal Shakespeare Company que ha fet força carrera al cinema (El último mohicano, Asesinos Natos, Smoke & Blue in the face, La joven del agua, El curioso caso de Benjamin Button i l'inquietant professor Moriarty a Sherlock Holmes: juego de sombras) i és capaç de robar-li el pla a qualsevol que se li posi a davant.

Torna a l'oficina  ►


 

  • Tres més per tancar: Bertram Cooper (Robert Morse), Anna Draper (Melinda Page Hamilton) i Francine Hanson (Anne Dudek)

Hi ha molts més personatges a Mad Men, i tots tenen algun diàleg gloriós que els fa inoblidables. D'entre la resta de noms que hi intervenen n'hem seleccionat tres per motius sentimentals:

 

Bertram Cooper

Bertram Cooper (Robert Morse)  és el soci fundador de Sterling & Cooper, un home distret i maniàtic, al cap del carrer de tot, que veu des de la seva poltrona com els pobres humans s'afanyen. Com a actor, un secundari de tota la vida, que diu més amb un gest o una mirada que els seus companys amb tres pàgines de text.

 

 

 

Anna Draper

Anna Draper (Melinda Page Hamilton) és la dona del Don Draper real, segurament el més semblant a una família que el fals Don Draper (casat amb Betty Draper) haurà tingut mai. La portem aquí perquè també era la russa encarregada de cuidar a la mare Soprano, i tot i que la seva participació a la sèrie més mafiosa també era secundària, la manera com feia ballar el cap del Tony durant uns quants capítols ha quedat en la nostra memòria. 

 

 

Francine Hanson

Francine Hanson (Anne Dudek)és una veïna de Betty Draper que passa de tant en quant a fer el cafè, fumar i parlar d'homes. Però a qui recordarem sempre és a la mítica "zorra implacable", la novia del Dr. Wilson que morirà en tràgiques circumstàncies sense que House pugui fer res per salvar-la al final de la quarta temporada.

Torna a l'índex  ►


Ves a la oficina  ►
Torna al prestatge  ►

Continguts anteriors  ►

Mad Men a les biblioteques i a la web

The most borrowed
De l'hort a la biblioteca
eBiblio. Ebook lending





 

Bookmobile's autumn campaign
Virtual interviews
The Book Club
Municipal Libraries Network
   Facebook   Youtube  Twitter  Instagram  
Get the library card Online procedures Catalog Find a libraryAsk a LibrarianSubscribe to newslettersGenius Biblioteca Infantil