Aquest any ens hem proposat acostar-te a la poesia i per això cada mes seleccionarem un poema a partir del qual n'extraurem una selecció de llibres, pel·lícules i discos que trobaràs exposats a la biblioteca.

No tinguis por! El secret de la poesia, com en totes les arts, és sentir-la, no cal ser cap expert en literatura ni cap intel·lectual, la poesia és per a tots!

 

Poesia't del mes de febrer: Pere Quart

Joan Oliver i Sallarés (Sabadell 1899 - Barcelona 1986). Dramaturg, traductor, narrador i periodista, fa servir el nom Pere Quart en els seus treballs de poesia. Corrandes d'exili és un dels seus poemes més coneguts. El poema inicia el quart capítol del poemari Saló de tardor publicat per l'autor el 1947 a Santiago de Xile, on aleshores estava exiliat.

Us deixem amb el poema i a continuació trobareu tres enllaços de vídeo amb les Corrandes d'exili musicades per Ovidi Montllor, Lluís Llach i Sílvia Pérez Cruz.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir res.

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una marededeu

que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l'altra meitat vingué amb mi.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'enyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Pere Quart