Guies de lectura

Carlo Goldoni

Carlo Goldoni

El 6 de febrer es compleixen 225 anys de la mort del dramaturg Carlo Goldoni conegut com el pare de la comèdia moderna. Goldoni va dotar de contingut i profunditat als personatges i al context de les comèdies.

Nascut a Venècia el 25 de febrer de 1707, sent un adolescent marxa de casa per formar part d’una companyia de còmics itinerants. Al 1721 arriba a Rímini per estudiar filosofia amb la intenció d’ingressar a l’ordre dels caputxins. Als 18 anys escriu una comèdia satírica, fortament criticada pel seu entorn, que li costa la tornada a Chioggia, el seu poble natal. Al 1723 viatja a Padua per estudiar dret, professió que exercirà a Venècia i a Pàdua uns anys més tard. Durant un temps compagina la seva tasca d’advocat amb la creació d’obres dramàtiques pel Teatro San Samuele de Venècia.

Al 1936 es casa amb Nicoletta Conio, tot i les seves infidelitats, es manté al seu costat tota la vida. Al 1737 esdevé director del teatre San Juan Crisóstomo de Venècia on comença amb renovar el teatre del moment. Al 1748 escriu per a la companyia del Teatre Sant Angelo  La vedova scaltra. És en aquest moment que decideix dedicar-se exclusivament a la creació d’obres teatrals. L’any 1750 escriu setze comèdies, de les quals sorgeixen les seves millors obres, entre elles Il teatro comico, on adapta el teatre existent fins llavors a la realitat present.

Del 1753 al 1762, en trencar una relació amorosa que mantenia amb l’actriu Maddalena Marlani, canvia Sant Angelo pel Teatre de San Luca (ara Teatre Goldoni), deixant enrera la Comedia dell’Arte. En aquesta companyia troba en Caterina Bresciani la seva nova musa.Goldoni també escriu òperes i col·labora amb nombrosos compositors: Baldasare Galuppi, Vittorio di Trento, Domenico Fischietti, etc.

Algunes de les seves obres més destacades són:

"El criat de dos amos" (1745), "El cafè" (1750),  "L’hostalera" (1753), Els ferèstecs (1760). El 1762 dirigeix a París la Comèdia Italiana. Al 1764 es retira a Versalles, gairebé cec i empobrit, per dedicar-se a ensenyar italià a la princesa Adelaida. Al 1783 comença a escriure les seves memòries.

Després de la Revolució francesa li és retirada una renda prèviament concedida. Mor el 6 de febrer de 1793, als 86 anys, en la més absoluta de les misèries.

 

Més informació:

 

“Arriben els còmics.- On és el senyor Goldoni? –Ja tenim Goldoni que surt del forat; tothom es posa a riure; em donen la benvinguda, em fan festes, ens fem a la vela, adéu Rímini.”

Goldoni, Carlo. Memòries. 

Data de creació: 05/02/2018

Data d'actualització: 06/02/2018

Mitjana (0 Vots)

Sobre l'autor

 Estudios en torno a Goldoni: del texto a la escena
Estudios en torno a Goldoni: del texto a la escena
Arquès, Rossend , Fernández Valbuena, Ana Isabel , Hernández Esteban, María  
Madrid : Fundamentos, 2010
 Goldoni: mundo y teatro
Goldoni: mundo y teatro
Domènech, Fernando.  
Madrid : Asociación de directores de escena de España, 1993
 Memorias del señor Goldoni, para servir a la historia de su teatro: dedicadas al Rey
Memorias del señor Goldoni, para servir a la historia de su teatro: dedicadas al Rey
Ortiz de Gondra, Borja  
Madrid : Asociación de Directores de Escena de España, DL 1994
 Memòries
Memòries
Goldoni, Carlo  
Barcelona : Institut del Teatre, 1994
Tornar