Esports

Curiositats del Mundial de Futbol

 

A continuació expliquem tot un seguit de curiositats sobre diversos aspectes d'aquesta edició del la Copa del Món de la FIFA. També farem una repàs a altres moments històrics del torneig. Pots veure d'altres informacions en forma de notícies i més dades sobre el mundial. 

 

 

Els dorsals de la samarreta.

Tradicionalment els jugadors dels equips de futbol portaven els números de la samarreta correlatius entre l'u i l'onze. De seguida la gran competició internacional per seleccions (el mundial) va començar a demanar llistes tancades de jugadors participants amb una numeració única asignada a cada jugador durant tota la participació a la fase final. Així el número variava entre l'1 i el 23.

Els noms al darrera de la samarreta apareixen a l'any 1994. Amb el temps aquesta tendència de números fixos i noms visibles es va adoptant en la resta de competicions nacionals i internacionals.

Amb aquestes limitacions amb els números s'han donat casos curiosos com jugadors de camp jugant amb el número 1 (Alonso i Ardiles, Argentina, els anys 1978 i 1982) i també s'han mantingut tradicions molt arrelades als països sudamericans on el pes de l'equip l'havia de portar el número 10.

Brasil normalment i com a norma interna asigna els dorsals que van de l'1 a 11 als teorics titulars de manera que moltes primeres alineacions de Brasil a un mundial corresponen als jugadors amb aquesta numeració. 

Altre tradició dels pentacampions és que el número 6 de l'equip ha de ser el lateral esquerre titular. Argentina per la seva part dona el número 5 al volant organitzador.

La maledicio dels guanyadors.

Els temps en els que una selecció guanyava dos campionats de manera seguida han quedat enrera. Només Itàlia (1934, 1938) i Brasil 1958, 1962 ho van aconseguir. Ara bé els carioques a l'any 1966 van ser els precursos d'un estrany fenòmen: caure eliminats a les primeres de canvi quatre anys després de guanyar un Mundial.

Aquest costum s'ha estès els últims anys. S'han repetit els casos de combinats que a l'edició posterior a la que guanyen el campionat del món, abandonen la competició a la primera fase. És el cas d'Espanya (guanyadora a l'any 2010 i primera eliminada a Brasil 2014), Itàlia, guanyadora a l'any 2006 i eliminada en la primera fase de Sudàfrica 2010 i França que després de guanyar la edició que organitzava l'any 1998 va caure estrepitosament a la primera ronda de Japó i Corea, l'any 2002.

Per tant l'únic equip que en el segle XXI no ha patit aquesta maledició ha estat Brasil que després de guanyar el Mundial de 2002 va aguantar fins als quarts de final de l'edició d'Alemanya.

Xinesos que moren per la diferència horària

Una de les nacions amb més diferència horària amb el  Brasil és la Xina. Els partits coincideixen amb la madrugada xinesa. I aquest desfase horari ha tingut conseqüències fatals en el cas d'alguns joves xinesos. Amb el desenvolupament de la competició i després de vàries nits sense dormir un total de  tres ciutadans xinesos han perdut la vida.

Els gols fantasma

L'actual edició del mundial passarà a la història com a la primera que eliminarà un dels errors humans dels arbitres: els gols fantasma. Es  disposa d'una tecnologia que detecta si la pilota passa o no la ratlla de gol donant un avís al col·legiat de manera immediata. Seria  la rèplica de l'ull de falcó del tennis.

 

A continuació parlem de dues errades que van ser històriques. Anglaterra va guanyar la final de 1966 per quatre gols a 2 a Alemanya però un dels gols realment no va arribar a entrar a la porteria. És el cas més important i decisiu d'errada en aquest sentit.

20 anys després i sense tanta trascendència La selecció espanyola perdia una gran oportunitat de fer un gran resultat a la primera fase davant Brasil quan Michel feia un bon gol de fora de l'àrea que per l'arbitre no va arribar a entrar a la porteria.

 

Unes semifinals amb molta tradició

En moltes edicions del mundial hi ha una o dues seleccions que arriben a les semifinals per sorpresa. No és aquesta una edició del la Copa del Món amb aquest tipus de concesions. Els quatre últims equips que encara queden al campionat ténen tanta tradició que ja han disputat finals entre si.

Alemanya, Argentina i Brasil han guanyat  copes del món i Holanda ha arribat a la final en tres ocasions.

D'aquesta manera la primera semifinal entre Brasil i Alemanya és la repetició de l'última vegada que Brasil va ser campiona l'any 2002. Conduits per Ronaldo van guanyar a Alemanya per 2 a 0.

El duel definitiu entre Holanda i Argentina és molt més antic. Molt ajustadament i amb un gran recolçament del públic local, Argentina va guanyar per 3 a 1 a Holanda amb la determinant presència del davanter centre:  Kempes.

Les ratxes actuals.

La selecció espanyola tenia la fama de quedar-se sempre a la ronda de quarts de final. Però en realitat alternava participacions fins a quarts de final amb resultats encara més decebedors. En canvi a les últimes edicions dels campionats s'han donat dues ratxes difícils de repetir.

Mèxic, porta sis eliminacions consecutives a vuitens de final des de 1994 fins al 2014. Bulgària, Estats Units, Alemanya, Argentina en dos ocasions i Holanda aquest any són els equips que han arribat a quarts de final en detriment del combinat americà.

Alemanya ha estat com a mínim semifinalista als últims quatre mundials. L'any 2002 va quedar segon darrera de Brasil, al 2006 i 2010 va caure al penúltim partit davant Itàlia i Espanya i aquest any espera rival a la gran final. Una ratxa de mèrit que busca la culminació final de ser campiona del món per quart cop.

Seleccions centenàries

En el transcurs d'aquesta edició del mundial dues seleccions es convertiran en centenàries pel que fa a partits disputats en fases mundials. Amb els set partits de la present edició que disputaran els dos equips, arribaran a 106 partits en el cas d'Alemanya i 104 en el de Brasil.

Es troben a molta distància seleccions com Itàlia que supera els 80 partits disputats, Argentina al voltant dels 70 i Anglaterra amb prop de 60. Espanya ocupa el sisé lloc amb 59 partits jugats

Les seleccions africanes i asiàtiques

El domini del futbol i per extensió dels mundials correspon a Amèrica del Sud i a Europa. L'aparició dels combinats africans i asiàtics és molt tardia per diverses causes.

Entre 1930 i 1978 només eren 16 les seleccions participants als mundials. Això limitava moltíssim la presència d'aquestes nacions que disposaven d'una plaça per continent o en ocasions s'havien de disputar aquest lloc entre elles mateixes.

La presència d'Egipte l'any 1938 i de Corea del Sud l'any 1954 són anecdòtiques i decebedores. Corea del Nord l'any 1966 és la primera selecció considerada exòtica que fa un bon paper a una fase final, amb victòria incluida davant Itàlia.

A la dècada dels 70, Marroc, Tunísia i Zaire per part africana i Austràlia, Iran i Israel per part asiàtica es deixen veure a les diferents edicions. Només sorpren positivament Tunísia l'any 1978, la resta de participacions són molt fluixes destacant en aquest apartat negatiu Zaire l'any 1974 amb les golejades rebudes i un gran desconeixement del reglament.

A partir de 1982 augmenta la participació a 24 equips i Àfrica comptarà amb dues seleccions participants. D'aquesta manera Marroc es converteix a Mèxic 1986 en la primera selecció africana que passa la primera fase. A partir d'aquesta edició, Corea del Sud sempre apareix com a potència asiàtica.

Els representants asiàtics dels últims mundials destaquen per la seva disciplina tàctica però només han tingut un paper protagonista a l'edició de 2002 on jugant a casa Corea va arribar a semifinals i Japó a vuitens de final essent eliminada per Senegal que amb la seva caiguda a quarts iguala el sostre africà de Camerun 1990 i Ghana 2010.

Camerun va ser la gran animadora dels anys 80 i 90 per la seva proposta alegre i ofensiva. L'organització a Sudafrica del Mundial 2010 feia pensar que es produiria l'explosió del futbol africà però no va ser així i de sis participants només Ghana va fer un paper digne.

 

Europa s'imposa a Amèrica.

Amb el recent triomf d'Alemanya a Brasil 2014 Europa agafa una avantatge de dos victòries sobre Amèrica del Sud. (11 a 9). Només un cop Brasil com a selecció americana havia guanyat un títol al vell continent i ara és el combinat germànic el que s'imposa com a representant europeu per primer cop a terres americanes. És la tercera vegada que Argentina i Alemanya disputen la final, la primera vegada va guanyar Argentina a l'any 1986, però 4 anys després Alemanya els guanyava per la mínima tal com ha fet aquest estiu, aconseguint així els seus dos últims mundials. 

 

A les biblioteques trobaràs 

Els més prestats
De l'hort a la biblioteca
eBiblio. Préstec de llibres electrònics





 

Campanya tardor als bibliobusos
Entrevistes virtuals
Club del llibre
Xarxa de Biblioteques Municipals
   Facebook   Youtube  Twitter  Instagram  
Fes-te el carnet Tràmits en línia Catàleg Guia de bibliotequesPregunta a la bibliotecaSubscriu-te als butlletinsGènius