Alicia Kopf

Alicia Kopf (Girona, 1982), nom artístic d’Imma Ávalos Marquès, és llicenciada en Belles Arts i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Va publicar el seu primer llibre de relats Maneres de (no) entrar a casa el 2011 gràcies a una Beca Girona Kreas.

Va presentar l’exposició individual Seal Sounds Under The Floor el 2013 a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha participat en diferents exposicions col·lectives com ara Pis(o) Pilot(o) al CCCB (2015), Nonument a la Capella dels Àngels del MACBA (2014), Fugues dins el cicle de Sala d’Art Jove FAQ a la Fundació Tàpies (2013), entre d’altres. Ha rebut reconeixements com el premi GAC-DKV a la millor exposició de l’any en galeria realitzada per un/a artista jove (2015), o el d’investigació artística de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2013).

La seva primera novel·la, Germà de Gel (L’Altra editorial, 2015), ha rebut els premis Documenta 2015, Llibreter 2016, Ojo Crítico 2016 i Cálamo «Otra Mirada 2016». Actualment és professora de Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya i col·labora com a redactora en diversos mitjans de comunicació.

El 2 de juny de 2016 va visitar la Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles.

Dedicatòria als usuaris (clica la imatge per ampliar)

A les biblioteques trobaràs:

  Recomanació

““

Germà de gel/ Kopf, Alicia

"La primera part de Germà de gel és una aproximació a les gestes dels exploradors polars. En la segona part –la més llarga– assistim a un tomb autobiogràfic que inclou el record d’una adolescència problemàtica, les visites al psicoanalista, les discussions amb la mare dominant, l’absència del pare, la presència del germà. La tercera, molt breu, és el diari d’un viatge a Islàndia.

El gel, sobre el qual l’autora ha treballat també en la vessant artística, unifica la història, l’individu i la geografia. Com a metàfora, el gel representa com a mínim l’exploració intel·lectual, la fredor sentimental i la buidor. En aquest sentit, les peces de Germà de gel dialoguen d’una manera fecunda, tot i l’obvietat d’alguns símils. El que sobta és la diversitat de facetes de l’autora, que pot ser lúdica com Vila-Matas, melodramàtica com Tennessee Williams i caçadora d’instants a la manera de Sebald.

Les tres peces de Germà de gel mostren la capacitat camaleònica de l’autora, interpretable com un catàleg d’estils o com un collage metonímic: pot desaparèixer de l’escena, capbussar-se en l’egocentrisme extrem o interessar-se pel paisatge."

(Vicenç Pagès Jordà. El Periódico 29/03/16)

Selecció de webs:

També et pot interessar:

Data de creació: 03/05/2017 Data de modificació: 04/07/2017