Una de les novel·les eròtiques més conegudes i que ha estat adaptada al cinema en vàries ocasions és Lolita de Vladimir Nabokov. Publicada el 1955, aprofundeix en la fascinació sexual que exerceix una noia adolescent anomenada Dolores Haze (Lolita) en Humbert Humbert, un emigrant europeu de mitjana edat amb estudis i educació que viu als Estats Units. Un personatge alhora lloable i repulsiu, una combinació d'amor-odi que dona molta força a l'obra.

"Lolita" (1962)

La primera adaptació que es va fer al cinema d'aquesta novel·la va ser el 1962 i va estar dirigida pel gran Stanley Kubrick i que va estar nominada als Oscar al millor guió adaptat. De fet, el mateix Nabokov, va a escriure un guió per aquest film que equivalia a 9 hores de projecció.

D'altra banda, la censura de l'època també va estar present al guió. El personatge de Lolita no podia tenir 12 anys, si no 14. Aquest personatge fou interpretat per Sue Lyon, una jove actriu de 16 anys que va ser descoberta pel director. Tal va ser la qualitat de la seva actuació en aquesta pel·lícula que va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu revelació.

"El último tango en París"

"El último tango en París"
Robert Alley
 

Mítica interpretació de Marlon Brando, guanyador del premi a millor actor pel Círcol de crítics de Nova York i també nominat a l'Òscar, en un clàssic de la historia del cinema i una pel·lícula de culte, que posteriorment va novel·lar Robert Alley.

Dirigida el 1972 per un Bernardo Bertolucci que rodava la seva sisena pel·lícula i que es va basar en les seves pròpies fantasies sexuals per fer-la, transcorre a París l'hivern del 1972, on Paul, un americà de mitjana edat i ,Jeanne, una parisina de 20 anys es troben casualment per visitar un pis de lloguer. D'aquesta trobada surgeix inesperadament un seguit de trobades furtives i anònimes de sexe desenfrenat, on destaquen els diàlegs explícits i la violència verbal entre els personatges, les escenes de sadisme, amb un rerefons de desesperació i soledat que no deixa indiferent a l'espectador.
La pel·lícula (entrada a la Viquipèdia), estrenada amb un gran escàndol, va ser retirada de la cartellera a Itàlia.

"Saló, o, los 120 días de Sodoma"

"Los 120 días de Sodoma"

Darrera pel·lícula del controvertit director de cinema italià Pierre Paolo Pasolini, assassinat abans de l'estrena d'aquesta obra, basada en l'obra del Marquès de Sade de 1785, però ambientada a la Itàlia feixista de Mussolini de 1944.


A causa del seu contingut eròtic i moral, l'estrena del polèmic film es va prohibir a multitud de països i s'ha convertit en una pel·lícula de culte, tot que podem considerar que Pasolini va portar l'erotisme més enllà dels límits, fins fer insuportables moltes escenes.

"Emmanuelle"

"Emmanuelle"

Pel·lícula eròtica fetitxe dels anys setanta, de fet va romandre en cartellera més de 10 anys a les sales dels Camps Eliseus de París des de la seva estrena el 1974, i va generar tot un seguit de seqüeles al cinema i el vídeo.
Però Emmanuel és també una adaptació de la novel·la Emmanuelle d'Emmanuelle Arsan, escrita en 1959 i considerada un clàssic de la literatura eròtica.

La llei a la que obeix Emmanuel (Sylvia Kristel) és podria resumir en: "Fer l'amor a totes hores, de dia o de nit, en qualsevol circumstància, amb qui sigui, ja sigui ell o ella, o ells i elles, amb qualsevol que ho demani i que a ella li agradi" resumeix perfectament l'esperit de la pel·lícula dirigida pel Just Jaeckin.

"Historia de O"

"Historia de O"

Fallida adaptació del 1975, dirigida per Just Jaeckin, i protagonitzada per l'actriu Corinne Clery; d'una novel·la considerada un clàssic de la literatura eròtica i que va suposar un escàndol en la societat francesa dels anys cinquanta.

Publicada el 1954 per Pauline Réage, pseudònim de la periodista Dominique Aury, que realment es deia Anne Desclos, i que quaranta anys després de la publicació del llibre, va revelar que era ella la veritable autora.

Les fantasies eròtiques on predominen escenes sadomasoquistes, havien estat escrites mentre es trobava malalta i prostrada en un llit per conquerir encara més al seu amant.

"El amante de lady Chatterley"

"El amante de lady Chatterley"

Adaptació cinematogràfica del 1981 d'un referent de la novel·la eròtica, que va estar prohibida durant més de trenta anys a Gran Bretanya i els Estats Units escrita per David Herbert Lawrence el 1928.

Protagonitzada per Sylvia Kristel, icona sexual dels anys setanta pel seu paper a Emmanuel, com a Lady Chatterly, una dona rica sexualment insatisfeta capaç de transgredir els tabús socials de classe.

"9 semanas y media"

"9 semanas y media"

Clàssic del cinema dels anys vuitanta, Nueve semanas y media va suposar un èxit d'espectadors i va convertir a l'actriu Kim Basinger en una icona sexual de l'època.

L'estriptease amb al veu de Joe Cocker i el seu "You can leave your hat on" fan d'aquesta adaptació de la novel·la d' Elizabeth McNeill, rodada el 1986, un producte de qualitat cinematogràfica dubtosa, però que funciona entre els llavors adolescents dels vuitanta, en una mena de nostàlgia generacional.

"La insoportable levedad del ser"

"La insoportable levedad del ser"

Aclamada adaptació de la famosa novel·la de Milan Kundera. El director Philip Kaufman va ser l'encarregat d'adaptar 3l 1988 el llibre de moda a Occident a mitjans dels vuitanta. Les seves bases: altes dosis d'erotisme i crítica al comunisme. Per a això va comptar amb un trio protagonista encara no molt conegut, format per Daniel Day-Lewis, Juliette Binoche i Lena Olin, però que van posar la màxima intensitat en aquest triangle amorós ambientat a la primavera de Praga del 68.
 

"El amante"

"El amante"

Dirigida pel director francès Jean-Jacques Annaud; conegut per pel·lícules com En busca del fuego, El nombre de la rosa i El oso; aquesta més que acceptable adaptació de l'obra mestra de Margerite Duras, va obtenir el 1992 el premi Cessar a la millor música i també va estar nominada a l'Oscar com a Millor fotografia.
 

Rodada amb la traça pròpia d'un perfeccionista de la imatge com Annaud, la versió cinematogràfica de El amante, té tots els ingredients propis del bon gust i el ritme pausat d'un cinema de qualitat, per explicar-nos la inusual relació entre una adolescent francesa i un comerciant xinès al Vietnam colonial de 1929.

"Herida"

"Herida"

Luis Malle, cineasta que ens té acostumats a un cinema sobre relacions humanes poc convencionals, va aconseguir plasmar a la gran pantalla un dels grans drames romàntics dels noranta (1992), sorgit a partir de la novel·la homònima de l'escriptora irlandesa Josephine Hart i que destaquem per les seves escenes de tòrrid erotisme i sensualitat. 

La història ens parla de la perillosa aventura d'amor i sexe entre un home madur i la promesa del seu fill. Ell és un respectable membre del Parlament, però està disposat a deixar-ho tot per ella, ella, calculadora i pragmàtica, està decidida a casar-se amb el seu nuvi.

"Crash"

"Crash"

Adaptació del 1996 de la novel·la del escriptor de ciència ficció J. G. Ballard on es parla de l'entranya relació entre el sexe i els accidents de cotxes i que va seduir a David Cronenberg, director ja obsessionat per plasmar la violència en el cinema.

Tot i que va obtenir al festival de Canes el premi especial del Jurat, la pel·lícula va estar a punt de no estrenar-se al Regne Unit. 
 

"Eyes Wide Shut"

"Relato soñado"

Protagonitzada per Tom Cruise i Nicole Kidman i estrenada el 1999, va ser l'última pel·lícula de Kubrick i la seva obra pòstuma, ja que el director va morir pocs dies abans de poder acabar el muntatge definitiu.
Està basada en la novel·la Relat somiat, d'Arthur Schnitzler, i el seu guió va ser escrit pel mateix Kubrick i Frederic Raphael.

Eyes Wide Shut és una pel·lícula complicada i enigmàtica que exigeix un considerable esforç per part de l'espectador. A causa que els fets narrats barregen la realitat i els somnis deixa la porta oberta a una multitud de lectures.

"Soñadores"

"Soñadores"

Com ja va fer a El último tango en París, Bernardo Bertolucci va adaptar al cinema un altra novel·la eròtica, en aquest cas Soñadores de Gilbert Adair, que va escriure el guió.

La pel·lícula, que va estar nominada als Premis Donatello a millor muntatge el 2003, és una suggerent i brillant adaptació que ens retroba amb els anys setanta i l'alliberament sexual i ideològic d'un època, mitjançant el triangle sexual de tres joves, interpretats per Michael Pitt, Louis Garrel i Eva Green.

"Las edades de Lulú"

"Las edades de Lulú"

La novel·la d'Almudena Grandes, guanyadora de XI Premi La sonrisa vertical, es va adaptar al cinema el 1990 de la mà de Bigas Luna, un expert en portar al cinema històries pujades de to, però que aquesta vegada es va quedar a les portes d'aconseguir un producte solvent.
 

"Son de mar"

"Son de mar"

Adaptació al cinema de la novel·la de Manuel Vicent, dirigida també per Bigas Luna el 2001 i rodada a la localitat alacantina de Dènia. Protagonitzada per Leonor Watling i Jordi Mollà, no va obtenir molt bones crítiques de públic.
 

"La pasión turca"

"La pasión turca"

Vicente Aranda, és un dels directors de cinema espanyol juntament amb Bigas Luna, interessat en mostrar una mica d'erotisme en el seu cinema.

Amb aquesta poc aconseguida adaptació del 1994 de l'obra de Antonio Gala, Aranda explora una vegada més en l'univers d' exotisme i morbo, aquesta vegada entre una Ana Belén seduïda per un guia turístic turc i les seves meravelles amatòries.

"Carne trémula"

"Carne trémula"

Rodada el 1997 aquest melodrama negre i passional de Pedro Almodóvar es basa en una novel·la de Ruth Rendell del mateix nom.

Va estar protagonitzada pels actors Liberto Rabal, Francesca Neri, Javier Bardem, Ángela Molina i José Sancho, que va obtenir un Premi Goya com a millor actor de repartiment.

"Diario de una ninfómana"

"Diario de una ninfómana"

Biografia de Valèrie Tasso adaptada al cinema per Christian Molina l'any 2008 sobre les experiències sexuals de l'autora des d'una mirada oberta i sense complexos on parla de com es va dedicar a la prostitució de luxe.