Donald cried (2016), Kris Avedisian

Ahir va engegar la IV Edició d’un festival imperfecte que projecta pelis imperfectes, tal i com es va anunciar a la gala d’inauguració: el Festival Americana, encarregat de propiciar un espai on projectar estrenes de cinema independent nord-americà, moltes vegades difícils (o impossibles) de veure en sales comercials del nostre país.

L’estrena va ser amb el film Donald Cried (2016), opera prima del guionista, director, productor i mateix actor protagonista de la cinta: Kris Avedisian. La pel·lícula està basada en el multipremiat curt homònim de 2012, impulsat pels seus dos mateixos protagonistes (Avedisian i Jesse Wakeman, juntament amb Kyle Espeleta) i, a priori, el seu argument ens pot semblar poc original: un triomfador de Wall Street retorna al seu poble natal de Rhode Island, gris i nevat, on es veurà obligat a retrobar-se i passar tot un dia en companyia d’un peculiar amic d’infància que li recordarà un no gens agradable passat (ni present).

Comèdia amb tints absurds, patètics i uns personatges que poden resultar gairebé irritants i que no generen gens d’empatia, malgrat tot té la capacitat de produir una estranya tendresa, despertar la compassió/rebuig de l’espectador i fer-li sentir una enorme tristesa, davant d’unes vides i un encontre ancorat en el temps que posen de manifest la desolació, les rancúnies mal digerides i les misèries personals de dos amics que ja no ho són.

Efectivament, en Donald un dia va plorar i els efectes d’aquelles llàgrimes encara duren i perduren a les vides d’aquests dos individus immadurs i desolats perquè, malgrat a estones a nosaltres ens facin riure, és més aviat un somriure trist i fracassat.

Potser una pel·lícula massa imperfecta per començar?